Per a què serveix un rei? Per a res!

Sento les paraules del successor per línia directa de Felip V, rei d'infausta memòria que va cremar Xàtiva (amb la gent dins) i va arrasarr Barcelona fins a deixar-ne només runes. Rei, també, a qui guerrillers com el prioratí Carrasclet es van enfrontar tota la seva vida i a qui mai no van considerar com a res més que un ocupant a qui calia fer fora. Parla Felipe VI per la tele i diu que està molt preocupat per la situació a Catalunya. En parla com el rei d'un estat colonitzador que és. Només Albiol i els que ell considera "Catalanes de bien" l'aplaudeixen i una hora després de començar el poble de Catalunya sencer el contesta... amb una cassolada de les que farien història si no fos que des de fa una setmana cada dia a les deu se sent arreu i cada dia més fort.

 

Sense cap mena de dubte, algú a qui ningú no ha triat (i si algú el va triar va ser Franco per línia successòria) no hauria de tenir dret a opinar sobre la democràcia amb el tractament que a les opinions d'aquest personatge donen els mitjans de comunicació de l'Estat que el té com a rei. Podria opinar arreu del que volgués: a casa, al forn de pa, a la feina, però casa seva l'hem pagada entre totes, a comprar no hi va mai i treballar no sap què vol dir. Tot i això, podria parlar de tot, perquè cal que tothom parli, però sense tele, ni diaris, ni ràdio, ni Internet que li amplifiquessin l'odi que vessen les seves paraules contra els que ell pensava que érem súbdits i ens ha descobert com a persones lliures.

 

No només opina amplificant el discurs d'odi del PP (o del PSOE o Ciutadans, que si fa no fot són el mateix) sinó que repeteix exactament el mateix que la dreta espanyolista autoritària i militarista de sempre ha convertit en mantra. És obvi que havia de ser així, però és clar també que mai més ningú en aquest tros de món tindrà en compte un fill de reina que l'únic que té d'interessant per dir és el dia que abdicarà i deixarà en pau els qui encara en són súbdits. Perquè és segur que, passada la proclamació de la república catalana, els pobles d'Espanya també esdevindran república o repúbliques.

 

Parla el rei i entenc perfectament com de miserable pot arribar a ressonar la paraula «democràcia» en boca de qui és el màxim cap de l'Estat que va intentar provocar el terror a Catalunya diumenge passat. Les goles de les 800 persones ferides per la seva policia tenen clar que allò no és «democràcia». «Unidad y permanecia de España» peti qui peti són paraules que li escauen molt més, a ell i al seu Estat. A nosaltres ja fa dies que no. Que plegui i es posi a treballar, dropo més que dropo!, rei més que rei! I que ens deixi en pau!... a nosaltres i a la resta.




Comentaris

envia el comentari