L'1 d'octubre, un dia per la història de Catalunya

Deia Gandhi: «M'oposo a la violència, perquè quan sembla causar el bé aquest només és temporal, el mal que causa és permanent»

 

L'1 d'octubre de 2017 passarà a la història de Catalunya, per ser el dia en el qual van votar en un referèndum per dir si volíem seguir formant part del regne d'Espanya. O bé votar a favor de què Catalunya sigui un estat independent en forma de república. En aquest dia catalans i catalanes de tot cuny van omplir els carrers de les nostres ciutats i pobles per votar, i per defensar el dret al vot i les urnes de les sentències judicials del Tribunal Constitucional espanyol, que va voler ficar tanques al camp, per impedir que la gent votes, tot sent un dret fonamental de la democràcia.

 

El primer que caldria dir en aquest article, és que per prohibir l'exercici del vot a Catalunya, el que van fer els dirigents del Govern central, és enviar a 10.000 policies que impedissin votar a qualsevol preu, i és evident que ho van fer, van estomacar get a tot el país sense cap escrúpol, emplenant la força de forma desmesurada, violentant edificis públics, i carregant contra la gent amb una violència que podia recordar a temps de la dictadura Franquista, tot emparat per les seves lleis. Aquesta violència denunciada a tot el món a través dels mitjans de comunicació internacionals, contrasta amb les paraules dels dirigents del Govern central que des de Madrid deien que s'havia actuat de forma adequada, i que a través dels mitjans de comunicació publica, feien una cobertura esquarterada de la realitat, que val a dir, ha acabat denunciada, pels mateixos treballadors d'informatius de televisió d'Espanyola que han demanat el cessament de la cúpula de la Televisió Espanyola.

 

Però al final, de res va servir tot aquest desplegament de la barbàrie en totes les seves formes a Catalunya i l'esquarterament de la informació, donat que 2, 2 milions de catalans i catalanes van votar a uns col·legis electorals oberts, amb unes taules constituïdes, on la gent va defensar el dret a votar, les urnes i la democràcia. Aquest a grans trets ha sigut una mica el relat sintetitzat del qual va succeir el passat 1 d'octubre a Catalunya i ara em toca dir-vos la meva opinió. Jo com a ciutadà de Catalunya després de veure les cues de gent esperant per votar al meu municipi i de veure la il·lusió de la gent i la defensa a ultrança d'aquest dret, per part de tots el que estaven allà; us he de dir que ens mereixem el que tenim i que ens hem ven guanyat el dret a ser una nova república a Europa. Pel que fa als que tenim endavant, els representants del govern central i els seus socis de govern, els he de dir que no té cabuda el seu relat que parla d'actuació proporcionada, tractant de justificar la barbàrie amb la qual es van emplear per impedir el vot.

 

La violència en cap cas pot ser el camí, i del seu us deia Gandhi. «M'oposo a la violència, perquè quan sembla causar el bé aquest només és temporal, el mal que causa és permanent» i és una realitat aplicable al que ha passat a Catalunya, que la violència contra la gent que volia votar a Catalunya serà un mal permanent que possiblement ningú oblidi i que ha donat el suport definitiu a la gent que impulsa l'independència de Catalunya per aquest sempre ha sigut un moviment pacífic; perquè cap constitució ni cap llei d'un estat democràtic pot emparar la violència contra els ciutadans i ciutadanes que tan sols volen votar, ja que jo entenc que el diàleg a una democràcia, ha de ser l'única eina per resoldre les diferencies, i que les lleis s'ha de poder canviar sempre que els ciutadans ho demanin.

 

Ja per acabar us diré, que jo penso que votar és un dret fonamental dels ciutadans i un dels fonaments sobre els quals se sustenta la democràcia, nosaltres ho hem exercit i l'hem defensat a Catalunya l'1 d'octubre, i ho seguirem fent perquè aquesta és una forma justa i democràtica d'escoltar la veu dels ciutadans i ciutadanes del nostre país.




Comentaris

envia el comentari