Tots els matins del món (una suite)

«'Tous les matins du monde sont sans retour'» (Pascal Quignard), o tot el contrari.

 

Preludi i Sarabanda

Tots els matins del món, o quasi, sona pels carrers del poble el pregó. Un cotxe recorre la vila, ara per aquesta zona ara per aquesta altra per tal que així tothom el pugui sentir, amb dos megàfons, un mirant endavant i l'altre mirant endarrere, lligats al sostre. La veu que hi surt és ronca i està distorsionada; els dos aparells amplificadors no són alta tecnologia, no. El giny en qüestió és més antic d'allò que ara en diriem 'vintage'. El que anuncia, just després de deixar sonar uns segons el prélude de la primera suite de 'L'Arlésienne' de Georges Bizet, és la convocatòria d'un aplec a l'ermita, la de sobre la muntanya o la de la plana, el torneig de tir al plat o els carrers que seran tallats a la circulació durant la festa major d'estiu o d'hivern. A vegades, ai las, també toca a morts. Llavors, el so que surt d'aquest cotxe municipal són, també rogalloses i distorsionades, no pot ser de cap altra manera, unes campanes fúnebres i tètriques. Al seu pas, mentre va anunciant el nom del difunt, el carrer on vivia, l'edat en que ha finat i l'hora de la vetlla de l'endemà o demà passat, s'escampa com una onada per tot el poble un concert de gossos que borden i udolen (que 'llopissen', com deia la meva àvia, nascuda al Pirineu, allí on l'etimologia té encara un sentit real) com pressentint la desgràcia i exterioritzant-la en un crit profund, antiquíssim i bell.

 

Minuet 1

Hi havia una vegada una estació de tren d'alta velocitat en que, rotonda rere rotonda, era més quantiós el temps que tardaves en arribar-hi que el del següent viatge sobre vies per alguna raó que se m'escapa i així anar fent.

 

Minuet 2

Hi havia una vegada una ciutat amb dos cinemes i que ara no en té cap i que té, això sí, un edifici lleig i faraónic a parts iguals ple de 'millennials' sense ofici ni benefici que poden anar a jugar a la bolera i així anar fent.

 

Corranda i Alemanda

Un cop l'any, al vespre, cap a principis del mes d'agost i si no plou, una colla de professors de català i oficis similars puja d'alt d'una muntanya per encaminar-se, en romiatge, cap a un poble abandonat i fet runes des d'on podran divisar una panoràmica extraordinària de tota la comarca. Allí, entre les parets de les cases esfondrades i els camins pedregosos quallats de males herbes i d'arbustos escoltaran amatents poesies de Carner, Riba o Espriu, sobretot Espriu, i fragments d'obres teatrals de Shakespeare o Ibsen, sobretot Ibsen, dits per actors coneguts, que vol dir que han sortit per la 'tevetrès', i a vegades per actors aficionats locals, també. Al bell mig del poble, o el que en queda del poble, hi ha una bassa, o el que en queda d'una bassa, habitada per més granotes que aigua i plena a vessar de joncs altíssims. També hi puja, en molta menys mesura, gent de la zona més pròxima, potser descendents d'habitants d'aquell indret, d'aquell expoble, empesos pel cuc de la nostàlgia, un vici excecrable i nociu en general però que ara a l'estiu i en una dosi controlada i assenyada, àdhuc salpebrada amb poesia, pot arribar a ser fins i tot agradable.

 

Intermedi (aperitiu)

Després ens queixem que-si-Girona i que-si-el-centralisme-de-Barcelona, però quan una capitalitat cultural l'aprofitem sobretot per a promocionar la indústria del vermut, malament rai.

 

Xacona

També una vegada l'any però en dos dies seguits, a la terra baixa, dins de l'enorme esglèsia reinaxentista, un grup de convilatants hi representa allò que en diuen el 'Misteri'. Per a ser més exactes en la denominació: Representació de l'Assumpció de Madona Santa Maria. Una espècie, anònima, d''auto sacramental' assumpcionista que data del segle XIV. El manuscrit fou trobat en una llibreta on hi havien apuntants els censos pagats a la Senyoria de Prades i de Mont-ral, com d'aquí un temps llarg es podrà trobar sota les runes del Museu Josep Lluís Núñez, ressec i descolorit, el tovalló de bar on es va materialitzar el contracte de Leo Messi. Hi han alguns diàlegs, en el 'Misteri', però sobretot s'hi canta; cants i melodies que provenen de diverses fonts d'aquell mateix segle o de l'anterior, de fonts sacres i de profanes, tan és, i són aplicades al text en qüestió sense massa més cura ni respecte per la propietat intel·lectual, la noció de la qual era completament inexistent a l'edat mitjana i fins fa molt poc tampoc i que ara torna a desaparèixer mercès a aquesta nova pirateria que s'envalenteix sense aturador per internet, que la que quadrin més o menys text i música. Com dèiem, el drama s'aixeca només en aquest poble i és representat pels seus habitants, però aquests l'han fet viatjar per Montserrat, per Roma i per Terra Santa i per algun altre lloc. Poca cosa més en sé jo d'aquesta representació fora del que n'he pogut veure per la televisió local ja que no sóc mai al poble aquests dos dies de l'any. Per a mi sí que és un autèntic misteri. 




Comentaris

envia el comentari