L'últim minut!

Avui, 11 de setembre queden 20 dies per l'1-O, pel Referèndum. Avui també el nostre President de la Generalitat, atenent una periodista, ha dit que «es pot escoltar fins a l'últim minut». En política no existeix l'últim minut, quan una de les parts no vol! Però què vol dir l'últim minut? Fem en tot cas una hipòtesi, imaginem que ens facilitessin de debò més autogovern per a Catalunya, i que es respectés la llengua i la cultura, es tingués un millor i just pacte fiscal i unes inversions d'infraestructures eternament pendents. És a dir, un canvi d'actitud de veritat.



La Llei: ja que diuen que s'ha de complir amb la llei, no complir-la és incompliment. Per tant, quan no compleixen amb el que diuen i signen, també estan incomplint la Llei. Catalunya està farta de ser maltractada. Fa massa anys que ens enganyen i ara exigeixen compliment de la Llei? Cal preguntar-se: des de la sentència del TC quina proposta ha presentat el Govern del Sr. Rajoy? Només parlen d'amenaces, de la Constitució i de la Llei. Estan fent una utilització continuada i partidista del TC, quan realment només es pot resoldre amb política.



Quina Llei? Hem de tenir en compte que estem a la UE i que més del 85% dels problemes dels europeus es resolen a Brussel·les. I que aquests anys de pertinença a la Unió hem anat cedint competències i ens queda el que ens queda. El comportament d'aquest Govern Central i del TC és correcta? Jo tinc seriosos dubtes de què estan fent. On som? El Parlament de Catalunya ja ha aprovat les dues lleis pel trànsit cap al referèndum de l'1-O, però el President diu que encara hi ha temps, fins l'últim minut? Per a fer què? Que ens tornin a enganyar quatre anys més? La manifestació de l'11 de Setembre: destacar el minut de silenci, de forma espontània i no dictada, això indica que existeix una societat catalana madura i assenyada que sap què vol, disposada a caminar fins a assolir l'objectiu d'un Estat Independent.



Solució al conflicte Catalunya - Espanya: Aquest problema, que ve de lluny, des del meu punt de vista només té dues solucions:

1. Seguir, els catalans, el camí iniciat darrerament, canviant si cal els titulars que hi ha avui a primera línia.
2.Que els partits constitucionalistes facin una important reflexió, sobretot l'actual govern de l'Estat, canviant de dalt a baix l'actitud i l'incompliment, reconeixent l'error comès amb Catalunya. D'aquesta manera, es conquereix la dignitat que dona el reconeixement de l'error. Si no és així, no ens en sortirem.




Comentaris

envia el comentari