Balada del pas del temps

Amb el pas del temps, és evident, van canviant els nostres hàbits, els valors, l'aspecte de les persones i dels carrers... tantes coses! Les modes van circulant davant nostre cada vegada més accelerades, una rere l'altra i agafades per la cintura, ballant la conga. La conga de la imbecil·litat, generalment. Passejant pel Pallol o pel carrer Monterols o per qualsevol altre carrer comercial, si pot ser que faci baixada, es poden comptar, darrerament, una quantitat estratosfèrica, exagerada, de «centres d'estètica». Tants, que no en tenim prou amb els dits de les mans, els dits dels peus i el dit del mig junts per poder-los comptar. Aquests emprenedors sinistres i amb idees que ens els han plantificat per tot o, una de dues, creuen d'una manera abnegada i total en les ganes superlatives i l'afició a prova de bombes de la gent més comuna i nombrosa per retocar-se, esbandir-se i empolainar-se les galtes o bé, indirectament, ens estan dient que la immensa majoria de la societat, per així velar pudorosament unes cares lletges com motlles de fer dimonis o unes ganyotes cròniques i horripilants, necessita millores urgentment, al preu que sigui, al frontispici.



D'uns anys ençà, també han brotat com ortigues al voral d'un camí una mena de fleques i pastisseries on serveixen a un preu absurd quantitats ingents de pans esquifits i llargueruts la matèria més noble de la qual estan conformats podríem dir que és una mena de plàstic xicletós i ofereixen, per acabar-ho d'adobar, una muntanya temptadora de dolços de tot tipus i colors que fan les delícies, llardosos i lluents, de la creixent obesitat general.

 

En un altre ordre de coses: han obert a Reus, al carrer del Vent número 9, un ReRead, que són aquelles llibreries low-cost on es compren llibres a un preu que tendeix al del pa del qual parlàvem més amunt, és a dir quasi bé res, per després ser venuts per 3, 5 o 10 euros segons la quantitat que ens n'emportem. Com qui va al mercat i compra mig quilo de carxofes o de tomàquets del Benach, això sí, sense bàscula i a preu fix. És agradable passejar-se per les seves estanteries i regirar les seves lleixes, no cal molt a fons, on és molt fàcil trobar alguna joia. Jo mateix fa uns dies vaig descobrir-hi, entre reculls de contes d'algun autor local editat per la Diputació de torn, un exemplar del magnífic i pirotècnic Fortuny del Gimferrer. 

 

Semblava nou, ben bé. Potser ho era i havia sortit recentment no d'una biblioteca casolana sinó d'un d'aquells magatzems on s'amunteguen els excedents de les múltiples col·leccions de llibres de tota classe, discografies completes de cantautors en voga abans de la Transició, minerals i pedres precioses de nyigui-nyogui o cromos de l'alineació del Barça de l'any 74 repartits i venuts en fascicles juntament amb 'no-sé-quin' diari uns dissabtes o diumenges ja pretèrits. També, en aquests ReRead, s'hi pot fer un ràpid i curiós estudi sobre allò que és perdurable i allò que no ho és de la nostra literatura. No diré noms, però les obres de certs autors una vegada, temps enllà, de moda i aparentment imprescindibles, es repeteixen llibre rere llibre fins a quasi vessar els prestatges. Repudiats. Abandonats com aquell que llença un escuradents a la paperera una vegada ja fet servir i tal dia farà un any. El temps, és clar, també passa, implacable, pels llibres.




Comentaris

envia el comentari