Fa vuit anys...

Avui fa vuit anys que a primera hora anava caminant per Reus sense saber què ens presentava el futur. Anava amb nervis, amb l'emoció que desperta a l'interior engegar un projecte que encara que en aquell moment no fos meu me'l sentia com a tal, amb dubtes però amb valentia, amb il·lusió, amb desconeixement de com em canviaria la vida i, perquè no dir-ho, també amb por. En un petit pis de l'avinguda Prat de la Riba de Reus ja feia algunes setmanes que estàvem treballant-hi una colla de joves, adequant un espai que es convertiria en el nostre niu que ens veuria néixer, créixer, passar moments difícils, moments d'alegries i tristeses, passar-hi jornades maratonianes sense que ni tan sols ens importés mirar el rellotge i saber quantes hores feia que érem allí treballant i, finalment, ens faria volar. Avui fa vuit anys era dimarts, i feia tot just un dia que havíem fet la presentació oficial de delCamp.cat amb un acte modest que res feia preveure en el que ens convertiríem. 

 

No és que no comencés tot amb la il·lusió que arribés on ha arribat, però en aquell moment érem molt joves i fins i tot inconscients, i no ens importava res més que obrir una nova finestra al Camp de Tarragona per demostrar al món que existeix, sense pensar gaire més enllà en les conseqüències o en el que costaria aconseguir-ho. Érem pocs, innocents i ben avinguts. La Laura, el Jordi, el Josep, el Sergi, el Guillem, servidora..., i molta més gent que quan se'ls va explicar el projecte no van dubtar en sumar-s'hi. El camí fins al 2017 no ha estat gens fàcil. Quan ets un cadellet ets molt graciós i tothom et vol abraçar, però ja se sap què passa quan els que no estimen els animals de veritat veuen que el cadellet creix: l'arraconen, l'abandonen, l'intenten anul·lar. 

 

Però vuit anys després aquí estem, més forts que mai, amb un diari líder consolidat no només al Camp de Tarragona, sinó també a Catalunya, amb dades que superen amb escreix qualsevol dels altres mitjans del territori, expandint-nos i amb dues mudances a les espatlles, adaptant-nos ara mateix a un nou espai de redacció que constata que anem pel bon camí, i amb un equip que fa vuit anys ni havíem somniat. Hem hagut de remar a contracorrent (i encara ho fem) però mai hem perdut el nostre nord i hem seguit convençuts de què el que fèiem era el que volíem i era el correcte. Avui quedem pocs d'aquells de fa vuit anys, un parell concretament, i això només fa que demostrar que el camí ha estat complicat però que totes i cadascuna de les persones que han passat per remar en aquest projecte (ara ja més que fet realitat) han estat totalment necessàries. Gràcies, de veritat. I gràcies també a aquells que ens seguiu i ens llegiu des de fa vuit anys, vuit mesos, vuit setmanes, vuit dies o vuit hores. Sense vosaltres tampoc hauria estat possible. Per vuit anys més!




Comentaris

envia el comentari