40 anys especials

Fa pocs dies assistia a una festa d'aniversari molt especial. Tilmar, l'escola d'educació especial de Montblanc celebrava els 40 anys. Una tarda a les instal·lacions del centre, que comparteix amb l'escola Mare de Déu de la Serra, servia per fer balanç, mirar enrere, homenatjar als que ho han fet possible i passar una estona agradable entre alumnes, pares i equip docent.

 

Més enllà de la festa i dels records de trepitjar, de nou, un edifici que havia estat la meva escola, de seguida vaig tenir temps per a la reflexió sota un sol de justícia que queia als jardins mentre un dels mestres feia trucs de màgia amb molta habilitat. Em vaig criar en una escola religiosa i en renego més aviat poc (de l'escola, de la religió ja en parlaríem). Vaig normalitzar compartir espais i algunes activitats amb alumnes del Tilmar, nens i nenes amb necessitats educatives especials. Per a mi sempre ha estat normal tenir-los a prop i, sense saber-ho, anar prenent consciència de realitats diverses. Aquest coneixement, crec que ha contribuït a la tolerància i a la comprensió cap als altres de la majoria dels que vam passar per aquell centre.

 

Tot plegat és possible gràcies al model que defensa i normalitza la convivència i l'intercanvi entre alumnes de l'escola convencional i de l'escola especial i, sense perdre de vista les atencions que necessiten i les seves particularitats, es posa sobre la taula un model d'escola inclusiva de manual.

 

L'encant de la inclusivitat però, un concepte tan de moda en el món educatiu actual i que deu quedar molt bé escrit en mil i un projectes i documents administratius, és que sigui de debò i espontània, en definitiva, que sigui normal. A Montblanc, això ja fa quatre dècades que rutlla. 40 anys d'educació normal per a gent especial. Per molts anys!




Comentaris

envia el comentari