Amagar la radicalització no elimina el problema

Fer veure que les coses no passen no fa que no passin. Sembla una lògica bastant realista i fàcilment acceptable per tothom, però a Catalunya sembla que ens costi d'assumir. A la 'Catalunya Guai' sembla que només hi hagi dos problemes ara per ara: La independència i els lloguers a Barcelona. Ho són, de problemes, i grossos, és clar. El referèndum de l'1 d'octubre i com s'està creant una bombolla especulativa, altre cop, amb els habitatges a la capital del país són temes que caldrà resoldre amb més o menys rapidesa. Però n'hi ha d'altres, molt més incomodes, fins i tot, que són també molt presents a la vida quotidiana catalana i que fem veure que no hi són. Pel sistema no són còmodes i pels ciutadans, mirar cap a un altre costat, ens fa sentir millor.

 

Un d'aquests problemes és la radicalització que estan patint, de manera molt ràpida, persones musulmanes a casa nostra. No a Molenbeek; a Valls o a Tarragona. Ho fan pel carrer, en mesquites i, sobretot, per internet. L'adopció de postulats radicals, avalats per imams salafistes de les mesquites on participen, converteixen en bombes de rellotgeria persones —alguns fins i tot nascudes a casa nostra que s'han convertit a l'Islam, escolaritzades aquí, trencant aquell mantra de què cal «més educació»— que viuen i conviuen als nostres carrers. L'exemple és un noi com Adam Pereira, nascut a Uruguai, escolaritzat i criat a Valls i ara convertit a l'Islam i amb unes conviccions que en alguns moments ratllen la línia vermella del Codi Penal.

 

L'entrevista que li vam fer a delCamp.cat, tot i que només representa el seu pensament i no les idees públiques de tota la comunitat, ensenyen la punta d'un iceberg complicat de digerir. Girar la mirada d'aquests problemes ens debilita. Sí que existeix un control policial d'aquest tipus de personatges —Adam Pereira vivia a Valls amb Jacob Orellana, el cap pensant d'un grup que tenia intenció d'atemptar a Catalunya, detinguts pels Mossos l'any 2014— però no hi ha un enfrontament social contra aquests tipus de conductes —la frase que encapçala l'entrevista és demolidora.

 

Els motius que ens han portat la nostra societat a tolerar aquestes actituds només quan vénen de determinats sectors religiosos serien llargs d'analitzar. L'autoodi inculcat després d'anys de polítiques bonistes i una falta de línies estratègiques per frenar la radicalització —ni els partits d'ordre han actuat de partits d'ordre a casa nostra— han deixat un camí lliure que serà complicat de readreçar. Algunes de les reaccions que s'han derivat de l'entrevista a Adam Pereira —des d'estaments periodístics, fins i tot!— van en la línia de qüestionar la idoneïtat de la publicació d'aquesta realitat incòmoda. I ningú ha posat el crit al cel tot i formar part d'organitzacions definides com la d'una mesquita. Si no els entrevistem als mitjans, no existeixen. Si no existeixen, no tenim cap problema.

 

Guillem Ramos-Salvat, director de delCamp.cat




Comentaris
Xavi
Tota la raó
0
Xollador
Estigmatitzar un col·lectiu -El musulmans, magrebins, nord-africans... "moros" (Que es un insult...), per unes quantes persones; trobo que no ajuda a resoldre el problema, al contrari, que ho ha moltíssima feina a fer: Educació, integració, assimilació... per part de tothom. Ah!, un incís, quants dels assassinats masclistes, de gènere, han estat comesos per gent "de fora" i quants pels "d'aquí". En definitiva, fa falta molta educació i "coneixement", com diuen els valencians
0

envia el comentari