Final de festa

Ja està. Ja han petat totes i ara els 'RTV' tornem a iniciar el compte enrere, esperant un any perquè torni de nou la Festa Major de Sant Pere. Sí, tenim Misericòrdia, no la menystindrem pas, però Sant Pere és Sant Pere. Amb el cor en un puny, encara amb les ballades dels Gegants al cap i de sobte trobant-me taral·lejant algun dels acompanyaments musicals del Seguici, ahir vaig donar una ullada a l'article que tot just farà un any vaig escriure també després de la Festa Major, i no us dic cap mentida si ara mateix fes un copiar-enganxar i us asseguro que ni us n'adonaríeu. Mantinc línia per línia tot el que vaig dir a l'article 'Festa Major sí, autocrítica també', i és que de nou vaig veure els mateixos errors, o punts a millorar, durant les festes.

 

Un altre cop hem pogut presenciar el declivi de Barraques, que no ha canviat absolutament res del que havia de canviar i continua també enterrant-se en vida. Les completes acabaven a les onze de la nit després de quatre intenses i llarguíssimes hores a la plaça, una espera només apta per als més resistents. Les revetlles, tot i ser diverses, no convencen als reusencs i reusenques i com a prova només calia que passar per algunes d'elles i veure que estaven mig buides, i la diada de Sant Pere enguany ha batut records i ha acabat finalment el dia 30, com ja feia temps que era d'esperar. També destacar enguany la mala educació —que sempre n'hi ha hagut, però aquest Sant Pere jo crec que més que mai— d'algunes persones que van a plaça, passant entremig dels elements sense cap respecte i no valorant el gran esforç que han de fer totes les persones que surten al Seguici, com si passar-se cinc o sis hores fent el que fan fos fàcil.

 

Tots els mateixos errors, des del meu punt de vista, i com que la justificació en la tradició sembla que ens blinda de qualsevol exercici d'autocrítica, m'ensumo que els seguirem repetint durant molts i molts anys. Un punt molt a favor, tot s'ha de dir, ha estat el canvi en el final de festa, amb l'espectacle pirotècnic més aviat tot fent esclatar tota la plaça conjuntament amb les últimes ballades dels Gegants, i canviant quantitats de pólvora per confeti, molt més vistós, èpic i bonic.

 

Encara queden les engrunetes de la Festa Major durant aquest cap de setmana, que els més nostàlgics abraçarem i aprofitarem com si ens hi anés tot per fer el dol més suportable. En general, però, no vull recordar un any més totes les parts negatives de Sant Pere, sinó que ara vull retindre en la retina les ballades dels Gegants, l'escalfor de la Tronada, la diversió del vermut amb la Banda de la Festa Major, els més recents incorporats actes festius com el Tomet de Sant Ganxet i la Nit de fer l'Índiu que cada any es van convertint en més imprescindibles i les cares dels nens i nenes (bé, reconeixem-ho, també dels grans) quan veuen passar tot el Seguici Festiu. Sant Pere és amor: amor a la ciutat, amor a les nostres tradicions, amor al reusenquisme, amor a la cultura. Amor a Reus. Aprofiteu molt bé aquests records, guardeu-los en un lloc ben a mà, perquè a partir d'ara comença un període de foscor a Reus on l'ambient desèrtic i les nits sense cap pla seran a l'agenda del dia durant l'estiu. No t'acabis mai, Festa Major! 




Comentaris

envia el comentari