Reus 2200

El passat mes de maig la Torre de Babel reusenca, la Galatea Llibres, va posar en marxa un concurs de microrelats de ciència-ficció. Fins aquí tot normal. El tema, però, és el que em va cridar l'atenció: els participants havien d'omplir una pàgina de fantasia amb el títol 'Reus 2200'. A priori pot semblar fàcil, però pensant-ho bé, la situació actual de la ciutat ja és prou surrealista com per encara haver-hi de posar inventiva... Al que anava: des de llavors no sé per què però aquesta idea m'ha anat rondant pel cap i cada cop que he sortit a caminar pels acalorats carrers he intentat visionar la mateixa escena amb uns quants anys més d'història, però ara que la Festa Major ja ha engegat la maquinària i han començat a rodar les peces sense aturador, em vaig posar a pensar com seria Sant Pere i el seguici l'any 2200.

 

Estranyament les orenetes encara hi són. Volen baix buscant menjar i travessant el Mercadal per tornar cap a casa, abstretes, sense saber què passarà d'aquí a unes hores. Elles són l'única prova vivent d'un passat viu. La plaça ara és una gran esplanada de ciment; fa anys que es va decidir aixecar les pedres en què ens hem passat tantes hores distingint i buscant fòssils de peixos i caragols de mar, que tantes històries han viscut i Tronades han aguantat, per portar-les al Museu de Reus. S'havien de conservar, embalsamar-les com si fossin un tresor i apartar-les de l'ús quotidià pel qual havien estat destinades, per passar a ser una peça de col·leccionista. Al museu, no cal dir-ho, no hi són totes. Quan es va saber la notícia hi va haver manifestacions, tensió i molta controvèrsia, però a cada trobada els assistents no deixaven escapar l'oportunitat per endur-se un bocí del Mercadal cap a casa. 

 

El govern contemporani, però, espera amb delit aquesta Festa Major. Fa anys que no és el que era, i encara menys ara sense les pedres que formaven a vista d'ocell uns quadrats perfectes pels quals la Tronada havia de passar, amb aquella rajola afegida on s'hi podia llegir 'Aquí s'encén la típica Tronada tradició reusenca de principis de segle XVII' (la joia de la corona de l'exposició sobre el Mercadal). Després de la retirada de les pedres s'havia provat de tot: els 'mapping' que tant agradaven als governs convergents, repartir unes ulleres amb VR amb la Tronada per viure l'experiència de forma immersiva,... però res era com la realitat. Al Reus del 2200 ja no hi queda gairebé ningú que hagi viscut una Tronada en directe. Els últims que poden explicar-ho no ho fan de memòria, ja que en aquell moment estaven més ocupats alçant el mòbil per gravar-ho a tota costa que de l'acte en si, tot i que s'ha de reconèixer que el seu document ara té força valor. 

 

Al Reus del 2200 la Festa Major és l'escenari de presentació d'una obra faraònica, perquè ens entenem una mica com quan es va construir el nou hospital (no cal dir que ara és un descampat on les xeringues que abans es trobaven al pàrquing ara són les reines del lloc). Aquest any el govern ha decidit instal·lar una plaça giratòria en què les rajoles es giraran per recrear el Mercadal del 2017 —per posar un any— i retornar la glòria a les festes. No és que a la gent no li interessi Sant Pere, però les hores i hores d'espera durant la Vigília finalment havien passat factura i a poc a poc, com una roca que s'erosiona, els reusencs i reusenques havien anat canviant la plaça per mirar-s'ho tranquil·lament des de casa. La iniciativa no ha generat l'expectativa que s'esperava i 'in situ' només s'hi poden veure grapats d'avis que creuen que els temps passats sempre van ser millors (són els mateixos que no paraven d'intentar afegir elements al seguici fins que es va fer etern), i alguna família amb els xiquets. Els ninos de goma del seguici ara estan molt buscats entre els col·leccionistes. Els nens i nenes porten a la mà les modernes joguines de moda: el SP8.0 i el nou i flamant model de la nina CR, —el Pere i la Cori de tota la vida, vaja— que van dient paraules que ells ja no entenen, com 'naltros', 'bajoca', 'xoll', 'ginoll', 'mantecau', 'moixó' i fins i tot 'reixos'. 

 

El panorama que em vaig imaginar era bastant desolador, però després vaig donar-hi una altra volta i vaig pensar que aquest escenari és impossible que s'arribi a produir (no em refereixo al Mercadal desballestat, som capaços de tot, recordem-ho). Quants ets a la plaça i peta el primer mascle, l'adrenalina comença a pujar de forma exponencial tal com el recorregut de la Tronada, i quan notes l'escalfor —aquella caloreta que t'agafa més o menys fort depenent de la distància de la tronada final— és quan entens que passi el que passi, hi hagi els elements que hi hagi i duri les hores que duri, sempre t'estimaràs la Festa Major i sempre et sentiràs orgullós de dir que ets de Reus. Que comenci Sant Pere i visca la Festa Major!




Comentaris

envia el comentari