I si els Jocs passen sense pena ni glòria?

No voldria cridar la malestrugança. Sé com d'importants poden arribar a ser uns Jocs del Mediterrani (sic), però ara que tot just arribem a l'època en què s'haurien d'haver celebrat si no hi hagués hagut aquest ajornament, m'ho he de preguntar. Tantes esperances dipositades, tot un mandat centrat en això... I si els Jocs no suposen cap revulsiu? I si a mitjan juliol ja ningú no se'n recorda?

 

Els tarragonins som de memòria curta. Suposo que com tothom, però dos exemples recents em fan estar alerta. La inauguració del nou Mercat Central havia de representar un canvi radical a la zona. Cert que encara no està la plaça Corsini enllestida, però noto com que ja ens hi hem acostumat, a què estigui obert, i la vida segueix com si res. El mateix passa amb Primark: tanta gent esperant que obrís, i pocs dies després de la febre inicial, au, ja està. Anys enrere, el mateix va passar amb el Corte Inglés. És allà i ho donem per suposat. Auguro un futur semblant per a l'IKEA o la passarel·la port-ciutat. És difícil ser polític quan les grans obres, els temes centrals sobre els que has basat un mandat, finalment els has deixat enrere.

 

Alguns considerareu exagerades les comparacions, no és el mateix una botiga que un esdeveniment esportiu, i teniu raó. De fet, és molt més complicat: els Jocs, quan s'acabin, s'hauran acabat. No vull enumerar la quantitat d'incerteses al voltant de l'Anella Mediterrània, però és evident que un cop estigui tot construït, inaugurat i estrenat... què? Quina serà la valoració que farà la població tarragonina dels Jocs el setembre de 2018? Haurà valgut la pena? Sí? No? I durant l'esdeveniment s'hi bolcarà la major part de la societat tarragonina —més enllà dels voluntaris—? Quina repercussió tindrà als mitjans de fora de l'Estat? I si... els Jocs passen sense pena ni glòria? Tan de bo, i ho dic sincerament —ara que sembla definitiu que es faran— no sigui així.




Comentaris

envia el comentari