Declivi estiuenc

Existeix un fenomen que succeeix curiosament cada estiu. Jo creia que afectava només a Reus, ja que és el que visc en primera persona, però després de parlar-ho amb més gent repartida pel territori, sembla que està estès arreu del Camp de Tarragona. Quan arriba el mes de juliol el territori pateix un èxode massiu de joves que, ansiosos per viure l'estiu de les seves vides, es troben que hi ha menys activitat d'oci en aquest punt de Catalunya que al bell mig del desert. No us menteixo si us dic que, des d'una òptica reusenca, és absolutament depriment sortir un divendres o un dissabte a la nit de juliol o agost. Només ànimes perdudes sense carnet de conduir o que no han sabut trobar un pla millor es queden a casa.

 

Per si l'oferta actual d'oci al Camp de Tarragona no fos prou depriment, per a més inri la poca que teníem sembla que era una gran mentida i és possible que ens quedem sense el festival que porta des de fa uns anys artistes de primer nivell a casa nostra, fent-nos sentir durant uns dies com si fóssim barcelonins que amb total normalitat poden decidir quin serà el gran concert al qual assistiran. Si el FIMC acaba desapareixent, no comptar amb cap esdeveniment d'aquestes característiques al nostre territori és una prova més del poc múscul que tenim i de la feina que encara ens queda per fer. Repeteixo, simplement una prova més. Què ens queda doncs pels caps de setmana de juliol i agost? Intentar trobar la festa major propera on hi tocarà el grup que amb molta probabilitat ja hàgim vist la setmana anterior en una altra festa major. 

 

Veient la perspectiva musical d'aquest estiu, el panorama torna a ser força negre. És com si ens trobessim immersos en un bucle infinit en què els mateixos artistes van rotant cada any de ciutat en ciutat, de poble en poble. De fet, mirant la cartellera del cinema en segons quins moments i els concerts que tenim per la zona, molts cops tinc la sensació de viure atrapada en el temps. Però bé, abans no arribi aquest moment tan depriment encara ens queda un juny per no parar quiets, i per començar aquest cap de setmana en tenim un tast.




Comentaris

envia el comentari