Millennials: d'aquella pols...

Des de fa un temps noto que el meu entorn fa servir molt més la paraula «millennial», sempre en un to despectiu. De fet, el nom d'una generació sempre ha estat utilitzat despectivament, és a dir, no és un tret identitari d'orgull sinó una etiqueta imposada pels que no en formen part. «Ells són millennials», diuen des de l'atalaia de la puresa generacional. Si busquem per Internet —quina cosa més millennial, oi?— quines edats comprendria, n'hi ha que apunten als nascuts entre 1980 i 2000, mentre que d'altres fixen l'any 1990 com l'inici. En una definició àmplia, però, serien els nadius digitals, els que han passat la seva infància o adolescència en el nou mil·leni i, per tant, gaudint i desenvolupant-se com a persones amb tots els avenços tecnològics.

 

Jo no sé si sóc «millennial», el que sí que sé és que des de sempre les generacions anteriors han criticat les posteriors per un fenomen conegut com a «adultisme», que no deixa de ser la superioritat moral producte de la nostàlgia. «Abans tot era millor» i en part pot ser cert, com tot. L'argument principal contra aquesta nova fornada obligada a emprendre per sobreviure és que només tenen drets i no pas obligacions i que no es relacionen físicament sinó a través d'una pantalla. D'això segon en podríem parlar abastament —aquesta generació és l'única que ho fa? i és en tots els casos o només en moments determinats?—, però dels drets heretats i les obligacions inexistents...

 

Precisament aquest dimarts s'estrenava a TV3 el reportatge «En lluita», una retrospectiva de diferents reivindicacions dels anys de la transició i posteriors. I, la veritat, si jo fos de la generació del «baby boom», estaria una mica avergonyit. Si ens posem a comparar què ha fet una generació i l'altra, podríem concloure que la gent nascuda durant o després de la guerra civil o la segona guerra mundial no només no ha protagonitzat ni proposat cap gran avenç en el model de societat sinó que no ha sabut conservar el que els seus progenitors havien assolit. D'aquí les múltiples reformes laborals i de pensions o el repunt del feixisme i el racisme.

 

D'aquella pols, venen aquests fangs, i és que totes les comparacions són odioses. Està de moda carregar contra la generació millennial perquè estan enganxats al mòbil i l'únic que produeixen és virtual. Així, generalitzant, com si allò virtual no representés una part important de totes les generacions. Però en tot cas els que van néixer abans no poden presumir de gaire. I, potser, si deixem de generalitzar i veure què aporta cada temps serem capaços d'establir connexions que facin millorar el nostre dia a dia.




Comentaris

envia el comentari