No calia tanta història amb el pressupost

Finalment, a mitjans d'aquest mes de juny, l'Ajuntament del Vendrell tindrà aprovat de forma inicial el pressupost pel 2017. Ha calgut esperar gairebé mig any per disposar dels comptes, amb tots els problemes de gestió que això suposa. Una demora que, vist el resultat final, sembla que ha estat del tot innecessària. La sensació final que queda és que el pressupost s'hagués pogut aprovar el mes de gener mateix.



Tot i que Luz Ramírez, de Ciutadans, ha expressat que les negociacions han estat complicades, no és pas el que sembla mirant l'acord final. Ja d'entrada, si amb algú s'intuïa que podia pactar el govern local era amb C's i el PP —que ja van facilitar l'anterior pressupost—, com així ha estat. L'entesa tampoc sembla que hagi estat plena d'entrebancs.



D'una banda, C's i PP s'han empassat totes les condicions prèvies de l'equip de govern, allò que es va presentar com una «primera proposta» que havia de servir de base per obrir la negociació, i que en realitat eren unes condicions intocables, que s'havien d'acceptar sí o sí abans d'entrar a la negociació. La mateixa Ramírez va donar a entendre que no estava del tot d'acord amb alguna d'elles —com ara el pagament del deute de la liquidació d'Esports i Lleure— però que ho acceptaven «perquè s'ha de fer net per poder mirar endavant».



No sembla que C's hagi fet, doncs, valer massa la seva condició de ser el partit indispensable per tenir majoria. No han tocat ni una coma de la proposta inicial del govern. Per altra banda, ni ells ni el PP han expressat que hi hagi hagut cap petició seva que hagi quedat fora del pressupost. Es compliran o no, però ser-hi, hi són. Fins i tot han deixat fora sense problemes la —aparentment— insalvable distància ideològica per «treballar pel bé del poble».



A Calafell, els acords del govern amb C's anaven carregats d'espines al mig del camí, amb estelades, entrades a l'AMI i temes relacionats amb la llengua que complicaven la situació (que va acabar com va acabar). No dic que em semblés millor allò —tot el contrari— però amb uns actors tan predisposats a l'entesa «pel bé del poble» com els del Vendrell, potser s'hagués pogut anar més de pressa per aprovar els comptes. Després, tot va tard i amb presses.




Comentaris

envia el comentari