La letargia

Una nit plujosa d'octubre de l'any 1968, els meus pares, casats feia unes hores al Santuari de la Verge del Remei, al Pla d'Urgell, i després de fer un convit amb la família i alguns amics, van sortir esperitats per l'ànsia i la promesa d'una primera nit gloriosa, cap a l'aleshores imponent Hotel Imperial Tàrraco de la ciutat de Tarragona, inaugurat cinc anys abans, el 1963. En aquella època, per a una jove parella del Ponent inhòspit i llunyà, l'Hotel Imperial Tàrraco era sinònim de glamur i modernitat, un luxe a l'abast de pocs joves de la Lleida rural (valgui la redundància). L'hotel en qüestió posat allà dalt, davant del mar i amb vistes a un horitzó infinit i suggeridor, "era més del que podien esperar" m'explicava mon pare. És clar que quan ells hi van arribar era de nit i no es veia el mar i a més a més plovia. Però era la seva nit de noces! Què coi els importava si no es veia el mar o si plovia? Altra feina tenien.

 

En fi, ha plogut molt des de llavors i sembla que l'hotel no ha aguantat tanta aigua. I és que aquesta introducció de caràcter familiar ve a tomb, òbviament, del tancament de l'històric hotel de la ciutat. És un fet lamentable que feia temps que es veia a venir. Un es pregunta com pot ser que un establiment com aquest, amb una ubicació tan privilegiada i situat en una ciutat que, en principi, hauria de tenir tant d'atractiu, hagi hagut de tancar. Tarragona té un clima magnífic, té restes romanes que l'han fet patrimoni de la humanitat, té un bellíssim casc antic on s'hi barregen aquestes restes romanes amb d'altres de medievals i d'època moderna, té amples platges de sorra fina i algunes cales boniques i arrecerades. En teoria tot això la podria situar en una posició immillorable per a tot amant de la cultura, de la història, de la gastronomia i del 'dolce far niente'. Avui en dia, però, Tarragona és una ciutat a la qual li costa atraure visitants que s'hi vulguin quedar una, dues o tres nits. Qui visita la ciutat són, principalment, turistes que s'hi estan unes hores per tornar, després, cap a casa seva o cap als hotels de Salou, de Cambrils o de la Pineda, o cap als càmpings de Mont-roig, de Tamarit o de Torredembarra. Mentrestant els hotels de la ciutat tenen dificultats per omplir les seves habitacions de turistes. I després passa el que passa. Alguns han de tancar i cap empresari no sembla tenir massa interès a obrir-ne de nous.

 

Per revertir aquesta situació la ciutat hauria de crear propostes turístiques atractives i de qualitat i, en tot cas, de promocionar-les i comercialitzar-les com déu mana. Ja ho fa amb experiències tan fantàstiques com el Tàrraco Viva, però aquest festival no deixa de ser un exemple bastant aïllat. Després a Tarragona li costa molt arribar a un públic nacional i internacional, que viatgi durant tot l'any, li costa arribar a un turista de qualitat com el que visita Nàpols, Ais de Provença, Avinyó o Girona, per exemple. Ara l'àrea de turisme de l'ajuntament ha fet un vídeo promocional on s'hi veu com es passen una sèrie d'imatges de Tarragona a gent de diversos llocs del món que no coneix la ciutat i se'ls pregunta en quin país creuen que està. I la gent vinga a preguntar si allò que veuen és a Itàlia o a Espanya o a França o a Grècia.

 

Total, que un té la sensació que qui vegi aquest vídeo pensarà que Tarragona podria ser una ciutat de qualsevol país del mediterrani. Avui, temps de diferenciació, especialització i segmentació en l'àmbit del turisme, si podem ser a tants llocs vol dir que no ens diferenciem en res i, per tant, perdem atractiu. Tot acaba amb la superficialitat innòcua d'aquell rotllo del #mediterràniament, que no porta enlloc. Tarragona no encerta a concentrar-se eficientment en allò que la identifica i l'explica. La ciutat no ha creat un relat atractiu sobre ella mateixa. S'expressa genuïnament com a ciutat durant la Festa Major i la Setmana Santa, però poca cosa més. Després se submergeix en una mena de letargia anodina i impersonal. Un dia o altre això canviarà i Tarragona renaixerà de les seves cendres com l'au fènix, es trobarà a ella mateixa i això l'impulsarà en tots els àmbits, ens venia a dir l'altre dia l'Enric Vila en la xerrada de presentació de l'Anuari 2016 d'aquesta santa casa. No sé, que Júpiter, el Déu del llamp, l'escolti i que sigui més aviat que tard.




Comentaris

envia el comentari