El Vendrell, una terra de pas

El Vendrell és una terra de pas per a força funcionaris que estan treballant a la vila, però només durant un temps, per aconseguir punts i acabar en un altre indret. Només cal anar als centres educatius del municipi i escoltar l’accent de molts mestres i professors valencians que estan a les nostres escoles i instituts. Aquest fenomen també el podem trobar a la justícia i la sanitat. La gent prefereix anar a una gran ciutat que no pas quedar-se en aquest paradís de les potencialitats que no acaben mai en res. Aquesta situació és sinònima d’una manca d’arrelament dels que preparen les futures generacions de baixpenedesencs. Evidentment, dins d’aquest sector hi ha gent més o menys interessada per la localitat i la comarca, però molt possiblement la majoria viuen la seva situació a la comarca com una etapa transitòria per aconseguir els punts o els mèrits per arribar al lloc on desitgen estar.

 

A banda d’aprendre física o geografia, una de les tasques importants dels centres escolars és fomentar el coneixement directe amb el territori. Una tasca que es pot portar a terme de diferents maneres: des de les aules donant a conèixer la nostra realitat o a través de petites sortides als punts claus de la població. Llocs que poden anar des dels museus o edificis peculiars fins a veure en directe la sala d’actes del consistori on els seus representants polítics s’encarreguen de discutir i vetllar perquè el vaixell vagi a bon ritme. A part de la gent que ve aquí fent punts per una destinació més apreciada, també estem vivint un problema actual que a mitjà o llarg termini ens afectarà irremeiablement. Per una banda, la comarca és una de les més econòmiques pel que fa a l’adquisició d’habitatge i lloguer. Aquest fet ha provocat que molts dels veïns que avui formen part de la nostra societat estiguin a casa nostra no perquè els agradi, ni perquè siguin uns enamorats de Pau Casals; la seva presència entre nosaltres només es justifica per raons econòmiques: no es poden permetre el luxe de viure a Vilanova i la Geltrú o Vilafranca del Penedès i, òbviament, tampoc a Torredembarra. Llavors, han vingut aquí a la bonica vila que, amb un tres i no res, et permet ser a tot arreu i on ho tenim tot una mica més bé de preu. Un petit detall, prou important: és possible pujar al tren sense haver de comprar bitllet. Aquesta campanya encoberta vendrellenca a favor de l’ús gratuït dels transports públics no passa pas a tot arreu. Aquí també som uns privilegiats.

 

Un altre dels temes preocupants és que molts dels estudiants que acaben la universitat marxen a viure a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. La manca d’oportunitats, l’alt elevat atur a casa nostra, en especial entre els joves, obliguen als recentment titulats a guanyar-se les garrofes en una gran ciutat, o també a l’estranger. Hem invertit una part important dels nostres pressupostos públics en la formació d’aquests joves que, en el moment més important, convidem a marxar perquè aquí no hi tenen res a fer. Clar: aquests joves sí que van venint per les festes dels barris i Nadal, però de mica en mica els vincles amb la localitat es van perdent i van arrelant en altres punts de la geografia catalana.

 

Aquest és un territori de pas, com sempre ho ha estat. Un punt dedicat al turisme que va fer les seves vaques grasses quan anava carregats de bitllets, però en els darrers anys molta gent que ens visita ho fa perquè no es pot permetre el luxe de fer-ho a Barcelona o a Salou. Demana llocs per econòmics per fer realitat els seus somnis entre feiners. Si tot hagués seguit aquest ritme, ja estàvem mig bé, però el creixement demogràfic dels darrers anys de la comarca i la manca de traducció d’aquest fenomen en llocs de treball ens ha portat a aquest embut que els polítics són els únics que no han acabat d’entendre, però jo crec que la resta de la societat comprèn perfectament. El nostre futur passa per un canvi radical que comença per saber la nostra realitat i deixar de viure en un país de fum i il·lusions.




Comentaris

envia el comentari