Pels pròxims anys segueix l'anticicló a les Açores

Una de les coses bones de les legislatures en l’àmbit local és que, tret que hi hagi un gran desgavell, les eleccions s’han de celebrar cada quatre anys. Llavors aquest és el període que han de durar uns regidors. Si la cosa va mal dada, poden presentar una moció de censura o una qüestió de confiança i canviar l’alcalde, però a gust o disgust, els regidors sempre seran els mateixos. Això no ha de passar en àmbit autonòmic o nacional. Si pinten bastos, es convoquen eleccions i ja tenim nous parlamentaris per un nou quadrienni. Ara som al bell mig de l’actual legislatura que si no s’acaba el món o Catalunya no és una república independent, ‘finiquitarem’ la primavera del 2019.

 

Suposo que en aquell any abans d’entrar a la dècada vinent tornarem a repetir els mateixos arguments, quasi reproduirem l’antic programa electoral seguint les noves tendències de la moda i amb una actualització marcada pels nous temps, però la base serà ara la mateixa que fa vint anys. No ens hem mogut de lloc. Ara continuarem sense tenir gaires diners a la caixa, perquè el ritme creixent de la majoria de municipis d’aquesta comarca és inviable. No podem aguantar aquestes petites ciutats que de mica en mica anem bastint. No tenim recursos ni per escombrar els carrers ni per tenir una seguretat a tot el territori ni per tenir una sanitat amb uns terminis raonables. A mesura que passa el temps, tot i tenir els salaris més baixos, els diners públics són més minsos i arriben menys lluny.

 

L’època de les grans despeses injustificades ja ha passat. Ara ens toca mirar on destinem els serrells, però tot i això no podem garantir un transport urbà com déu mana a tothom perquè no hi ha diners per a tot. Els polítics prefereixen quedar malament i instaurar una xarxa d’autobusos municipal que és molt minsa i que no satisfà a ningú. En comptes de proposar a la gent que els diners d’un transport deplorable servirà per tenir un servei de neteja millor per a tots, deixen tots dos serveis a mig fer. Tenim uns carrers bruts per manca d’escombriaires i tenim un matí per anar i tornar de la platja al poble perquè el transport és deficient. Tot ho tenim a mitges perquè la política del quedar bé no serveix per arreglar res. Només fer sorgits quan la cosa ja és perillosa. 

 

Vist el que tenim a casa nostra, els polítics dels partits tradicionals encara no s’han actualitzat i viuen feliços entre el món del segle XX i el del núvol ensucrat. Suposo que si ara hi ha hagut molts daltabaixos en la política local, d’aquí un parell d’anys la cosa anirà en augment i les noves formacions s’hauran d’entendre per tirar la cosa endavant. Ja no trobarem l’alternança de poder com fins ara sinó que entre uns quants s’hauran de repartir el pastís. Els partits clàssics, tot i la seva rivalitat en el passat, uniran les seves forces per no perdre les petites quotes de poder que encara els queden. Els que sobrin, doncs, càrrecs de confiança amb algun títol bonic. 

 

Pel que fa als candidats dels clàssics jo crec que en la seva majoria repetiran. Es creuen imprescindibles. Tot perquè al partit ja han marxat aquells que podien fer una mica d’ombra i s’han quedat els més fidels a la causa i a la persona. Els idòlatres incondicionals que no són capaços ni de sortir una coma del que diu el seu líder espiritual que sempre ha de dir que es presentarà si el partit li demana. Un d’aquests recursos que fan venir ganes de riure depèn de qui ho diu perquè després treu un 98% dels vots dels afiliats. 

 

Però si mirem les notícies per sobre, veurem que en aquests dos anys tot quedarà més o menys igual. Ara no és el moment de fer grans canvis ni planificacions perquè tal com està el pati és hora de guardar la roba i aguantar el tipus perquè la cosa no està gens clara per a ningú. En un parell d’anys tornaran els miracles, les solucions màgiques i mil històries per donar i per vendre, però mentre passa el temps només funciona el servei de reparacions urgents. Sense inversió i sense futur, no anem enlloc. Només vigilem que el pal que aguanten els fanals no caiguin i que no tinguem gaires bombetes foses en un carrer perquè la gent pot prendre mal. Tot bastant avorrit esperant un nou miracle que mai no arribarà i tornar a començar. L’anticicló segueix a les Açores.




Comentaris

envia el comentari