Albinyana, un quart de segle del seu veí més enlairat

El municipi d’Albinyana celebra el cap de setmana vinent un seguit d’actes per celebrar els primers 25 anys del nou àngel que corona l’església de Sant Bartomeu del municipi. El primer àngel es va col·locar l’any 1866 i va durar fins al 1989, quan se’l va haver de treure pel seu mal estat. Tot just al cap de tres anys va ser enlairat un altre àngel sobre el campanar. Són moltes les persones que han viscut i viuen al poble al voltant de la meva generació que encara recorden la pujada de l’àngel al cim del campanar. En un municipi com Albinyana aquest tipus d’esdeveniments no passen gaire sovint i són d’aquells que marquen uns anys. Et permet datar altres fets abans o després de l’esmentada pujada. Però no només va ser aquest acte i el simbolisme que comporta, sinó que també es va produir un fet que no passa gaire sovint, però quan les circumstàncies ho requereixen llavors s’acostuma a produir. Es va portar a terme una campanya per terra, mar i aire per recaptar fons per pagar aquest nou veí alat del municipi i tota la despesa que comportava el seu enlairament. Es van fer sopars, rifes, activitats benèfiques i moltes altres coses. Ara és just recordar que va ser el primer cop que en el municipi d’Albinyana s’organitzava una carrossa de carnaval per recaptar fons amb aquesta finalitat. La carrossa va participar en diferents pobles del Penedès. Aquest fet no es va tornar a produir fins al 2017 quan Albinyana va preparar una altra carrossa sense aquesta finalitat benèfica per prendre en les rues del Penedès. Un altre fruit del nou àngel són les Pàgines de Passió que es va estrenar per aquesta finalitat i encara gaudeixen d’una plena forma al voltant de Diumenge de Rams.

 

L’àngel d’Albinyana no té cap nom. Per això no té els problemes d’altres similars de la comarca. És una figura i metàl·lica que corona el municipi i vetlla per tots els habitants des dels 35 metres on controla un ampli sector del poble. No ha tingut la sort de sortir a tríptics, revistes, anuncis i altres elements mediàtics com altres parents perquè les produccions d’aquest tipus al municipi són més aviat minses. De moment, no ha tingut els nivells de difusió d’altres similars. L’àngel d’Albinyana a banda de la seva funció de penell i parallamps és un dels símbols del municipi encara que la seva figura de bronze no és la d’un àngel formós ple de detalls, però és tot un professional i fa allà dalt la seva tasca millor que ningú. Fa 25 anys la població no arribava als 1.000 habitants, avui en dia ha duplicat la seva població, tot i que al poble no s’ha notat gaire, les urbanitzacions han patit un increment molt important. En aquells moments l’alcalde del municipi era Antoni Mellado Pelegrin, que va durar al càrrec fins al 1999 quan va entrar l’actual batlle. En aquells temps llunyans els nens de les urbanitzacions i de les Peces majoritàriament encara anaven als centres escolars del Vendrell. Va tocar esperar un temps per aconseguir una de les fites més importants del municipi en els darrers anys: que tots els estudiants del terme municipal anessin a les escoles de la localitat. Un element bàsic per unificar el territori. En aquella època la parròquia era regentada pel jove d’Alcover Mossèn Jordi Figueras que encara s’hi va estar fins al 2005 per marxar a Tarragona.

 

El servei d’Aigües encara era gestionat pel mateix Ajuntament i no traspassat a una altra empresa. Un dels serveis més valorats pel municipi com la línia d’autobús encara pertanyia als plans de futur. Aquesta és un dels serveis deficitaris més preuats del municipi per una part considerable dels seus veïns. La doctora Maria Beneta de Peray ja feia més de deu anys que passava consulta al municipi. Un dels metges que més anys hi ha estat. Albinyana ha canviat molt en aquest quart de segle. Ha despertat i s’ha adaptat a la modernitat amb noves iniciatives com la Fira d’Artesania que actualment se celebra al mes d’octubre. Hem donat petites passes, però que són molt importants per al municipi. Només cal destacar que també tenim una bèstia de foc i uns, tot i que llavors teníem una colla de diables pròpia que actualment només forma part del record. Al poble ja quasi no hi ha restaurants, els animals de la reserva han tocat el dos ves a saber on. Tenim un parell de cases rurals que llavors no teníem. Tenim sopars de carrer i festa seguida en tot el municipi des de la Mare de Déu del Carme fins a Sant Bartomeu. Esperem que aquest àngel anònim ens faci companyia durant molts anys i ens guiï pel bon camí a tots els albinyanencs de naixement i adopció.




Comentaris

envia el comentari