Cal abonar-se a la bipolaritat?

El Nàstic torna a somriure. Ho fa amb aquella rialla que s'aconsegueix quan se supera una por, una barreja de descàrrega i eufòria que s'ha de saber controlar. I és que dissabte contra el Mirandés, l'equip de Juan Merino va sortir de la zona de confort que li donava el sistema de tres centrals i dos carrilers per tornar a un 4-2-3-1 més ofensiu que va fer vibrar el Nou Estadi. Des del minut 1, el Nàstic va ser un altre Nàstic. Ens l'havien canviat. I la victòria es va quedar a casa. Ni les set baixes importants que es patien, ni l'entorn enrarit per un puruc empat a Mallorca, ni que els burgalesos s'avancessin en el marcador en una errada puntual... Res no va impedir una nova capacitat de reacció que, analitzada fredament, no va existir. Els grana no van reaccionar amb el 0-1 perquè ja ho estaven donant tot.

 

Després de la diana d'Álex Garcia, el Nàstic va seguir igual. Buscant la porteria contrària, jugant per les bandes i sense permetre la possessió de la pilota pel conjunt visitant. En lloc de capacitat de reacció, l'equip va tenir capacitat de seguir creient en allò que havia entrenat durant la setmana. Aquesta seguretat es va contagiar a una graderia que animava més perdent per 0-1 contra el Mirandés que empatant a zero contra l'Almeria. Més enllà del resultat, que finalment és el que importa, l'afició vol veure intencions. I aquest és el camí d'un Nàstic on el seu entrenador sap reconèixer errades: «Vist el que hem vist, hauria canviat el sistema», explicava Merino després del partit sobre si se'n penedia de no haver canviat de plantejament en els partits a casa.

 

Ara sembla que s'enceta un període de bipolaritat. Si els canvis introduïts contra el Mirandés funcionen per millorar els resultats com a local, per què canviar-ho contra el CF Reus Deportiu? I fora, per què canviar el sistema de tres centrals i dos carrilers que estan donant resultats favorables des de l'arribada de Merino? El tècnic de Cadis haurà pogut fer coses bones, regulars o dolentes però hi ha quelcom que no se li pot negar: sap analitzar el que l'envolta i actua en conseqüència. No es casa amb cap jugador (per molt vaca grossa que sigui) ni tampoc no ho fa amb un sistema. Si els jugadors no acaben marejats i els resultats cauen, benvinguda sigui la bipolaritat. Ah, i només queden 10 punts. Qui ens ho havia de dir!

 

Joan Alfons López, responsable d'EsportsdelCamp.cat




Comentaris

envia el comentari