No tenim res a dir

«La UAM no té res a dir». Els que hagin assistit a algun ple de Calafell els últims anys els sonarà aquesta frase de Josep Parera. Ja és, com qui diu, un clàssic. Durant molt de temps no vaig entendre aquesta actitud de Parera i l’atribuïa a les seves, aparentment, reduïdes capacitats pel debat i la dialèctica. Però la meva percepció ha anat canviant els últims mesos, sobretot després d’haver assistit a diversos plens de l’Ajuntament del Vendrell d’aquest mandat.

 

No sé si és un efecte secundari del fet que els plens s’hagin començat a donar en directe per Televisió el Vendrell, però el cert és que les sessions plenàries s’assimilen cada cop més a un míting que no pas al que són, un ple. Més que a un míting, a set o vuit mítings junts, perquè cada partit fa el seu. Un fet que és especialment notori quan s’entra a l’apartat de les mocions presentades per cada formació o pel mateix govern.

 

És realment necessari que cada partit llegeixi tres o quatre fulls de la moció de dalt a baix? Es pensen que algú els escolta tota aquesta estona? I després ve el ‘debat’ de la moció, que no és tal, perquè cadascú té molt clara la seva postura i d’allà no es mourà, l’únic que volen és fardar davant els assistents o els espectadors de la televisió. A l’últim ple els punts de l’ordre del dia es van liquidar en 15 minuts. Les mocions van durar quatre o cinc hores.

 

Per no mencionar el fet que el debat d’algunes mocions —com la de la zona d’esbarjos per a gossos a les platges— durés una hora i s’acabés aprovant per unanimitat. Un circ que després serveix per al que serveix, ja que la meitat de les mocions queden sobre la taula tot i aprovar-se, i l’altra meitat són declaracions de principis que en poc afecten el Vendrell.

 

Potser ha arribat l’hora que els ciutadans recollim signatures per demanar un canvi al ROM i que cada intervenció sigui de 2 o 3 minuts, així almenys ja ens acabem d’adaptar al format televisiu i ho fem tot molt més atractiu. També serviria perquè els regidors guanyessin en capacitat de síntesi, una qualitat que, sembla, la majoria no tenen. Mentre això no arriba haurem de seguir aguantant aquests plens de cinc hores, i desitjant interiorment que el plenari estigués format per 21 Joseps Pareras.




Comentaris

envia el comentari