Nerea Bassart, per exemple

Un dels llocs on he après més coses ha estat a Ràdio El Vendrell al programa ‘Pas de vianants’, que fa deu anys que està en antena cada dilluns de set a vuit del vespre. Ja són més de 300 programes en antena en aquesta dècada. A vegades són persones que ja conec del dia a dia i altres vegades són cites a cegues de convidats que tenen alguna cosa a explicar a través dels micròfons. La veritat sigui dita, tothom té una entrevista a la vida. Tothom és prou important per dedicar-li un programa de televisió o ràdio. Alguns estan més acostumats a aquesta aventura mediàtica. Altres és la primera vegada que passen per aquest confessionari públic amb un guió previ que molts cops a la segona pregunta ja queda fora de servei.

 

Estem acostumats a parlar de grans gestes, grans històries, moltes persones, associacions, col·lectius, entitats diverses, però massa cops ens deixem les aventures personals que un dia van decidir llançar-se a la piscina i fer realitat els seus somnis. Ara més que mai, aquestes actituds en un moment de la vida et serveixen d’exemple per seguir el seu fil i donar ales a la teva proposta vital.

 

En aquest mes de març a la ràdio m’he dedicat a fer entrevistes a persones i grups vinculats a la música: Dani Utge, Far, Versaleta i The Gachises. Cadascú té la seva història i la seva aventura en el seu món. M’agradaria destacar la història d’aquesta jove de l’interior del Baix Penedès que un bon dia va decidir fer el que li agradava: tocar la guitarra i cantar. Té un ampli repertori de versions on va afegint els seus temes propis. Ella aquí, al migdia o de nit, en bars, discoteques i altres tipus de sales, es planta i comparteix amb el públic les seves emocions a través de la seva ànima i el cos que es deixen portar per la màgia. Ella és una persona que s’ho manega sola amb l’ajuda dels amics i família, però la Nerea és el puntal del seu projecte professional i artístic. En moltes de les seves actuacions fa ús de la taquilla inversa on aportes el que vols un cop ja s’ha acabat l’espectacle. Una idea molt pràctica a l’hora de pactar preus amb el local on toca actuar.

 

Cada dia té més concerts i gràcies a la seva qualitat, evidentment, i de mica en mica i amb un bon ús de les xarxes socials i el boca-orella, el seu nom es va estenent com una taca d’oli entre els candidats a convertir-se en el seu públic. Un tracte directe, una proximitat, un so i una veu que de mica en mica es van colant pels cinc sentits quasi sense adonar-se’n. Al cap de poc, veus que la noia i la seva guitarra ja ens diuen fins a una altra. S’ha acabat l’espectacle. La traca final. Darrers aplaudiments i un altre cop cap a casa a pensar en noves peces i seguir consolidant el que ja forma part del projecte.

 

Per donar a conèixer la nostra música no sempre ens calen ni grans festivals ni sales per a grans grups. També hem de donar sortida a aquests joves que només demanen algú que els escolti mentre es deixen portar per la màgia de la música. La Nerea està treballant en el seu primer CD que està fent a poc a poc i amb molta meticulositat i seny, provant de mirar aquí i allà com pot quedar millor aquesta versió material de la seva música amb ales d’àngel. La nostra protagonista és una noia més aviat tímida que recorda a altres grans dones de la cançó com Janis Joplin, Jeanette, Cristina Rosenvinge i tantes altres que tots tenim presents en les nostres ments. Quan agafa la guitarra creix i creix. Llavors entra en una nova dimensió que durarà tot aquest intercanvi d’emocions que és cada concert posant veu i música a Cranberries, Tracy Chapman, REM, Eurythmics, 4 Non Blondes i un llarg etcètera, i també a les seves obres d’art elaborades amb cura i passió.

 

Una persona senzilla que ha aprofitat els recursos que té a les mans per anar brodant la seva carrera musical. És molt difícil que la trobeu a les radiofórmules d’aquest país, però si la trobeu en algun lloc cantant, atureu-vos i gaudiu d’aquesta jove artista que es va fent acord a acord el seu perfil com a intèrpret. Esperem amb ganes el seu primer CD. Mentrestant, l’anirem seguint en directe i per les xarxes. Millor en directe, ‘of course’.




Comentaris

envia el comentari