Les bondats de l'activitat caminadora han estat escampades als quatre vents per mitjans de comunicació, metges comunicadors i mitjacerilles transmutats en motivats esportistes de nova fornada. Diuen que caminar enforteix el cor, tonifica cames, glutis i abdominals i augmenta els nivells d'energia. A mi m'agrada molt caminar, però no perquè m'enforteixi el cor i em tonifiqui els músculs. Sempre està bé tenir bona salut i un bon aspecte però com que de moment la salut m'ha respectat i no hi he hagut de patir massa i l'aspecte físic és una cosa molt relativa —i jo quan em poso relativista sempre faig caure les coses pel costat que em va bé—, doncs diguem que això, en general, me la bufa. Pel que fa a l'energia potser és cert que noto com, després d'una bona caminada, em sento més endollat i enèrgic. Passa però, que no em serveix de gran cosa perquè de seguida que estic carregat de força i optimisme els he d'invertir, indistintament, en paciència o en mala llet. Qüestió de caràcters, què vols fer-hi? «L'únic que vull és conduir per la carretera, sense pensar en res» deia Sam Shepard. Doncs jo el mateix, però anant a peu i per un camí.

 

En tot cas, si penso en alguna cosa, és en aquells que van obrir els camins per on passo, o en qui i què hi ha passat al llarg dels anys, dels segles. O fantasiejo, com Pavese, sobre què hi passa «més enllà dels grocs turons, més enllà dels núvols». Aquesta fantasia sovint esdevé un neguit que em fa avançar més i més buscant què hi ha després del proper revolt, del proper trencall del camí o més enllà de la propera mata de pins, en un esforç absurd que em converteix en una mena de Sísif que corre darrere horitzons inabastables. I és que sempre hi haurà nous revolts, nous trencalls per triar, un altre turó per pujar-hi i guaitar dellà de la línia blava del mar somiant en Perusa o Arezzo, per exemple. Aquest evocar altres àmbits, altres vides, aquesta nostàlgia de futur tan pròpia de somiatruites de societats decadents, m'afeixuga però també se'm fa molt agradable. Com deia la cançó dels Stones «it's only future nostalgia, but I like it», o alguna cosa així.


Ara que ja he posat un parell de referències literàries i una de musical per fer l'esnob i que fins i tot m'he posat a l'alçada d'un mite grec, així com qui no vol la cosa, vull constatar que el Camp és un lloc magnífic per caminar-hi. És ple de camins, com a tot arreu, és clar, però és que aquí en tenim per a tots els gustos. Al Camp pots caminar arran de mar, on hi tenim uns camins de ronda espectaculars, o pels passejos marítims si us va més la xancleta, el mocassí o el nautimoc. Però a mesura que un entra terra endins la varietat de senderes i corriols s'obre com les plomes d'un paó blau. Arribaràs a pobles on sembla que el temps s'hi hagi aturat i on encara s'hi respira la humitat de les pedres de les cases velles i l'olor de cuines antigues. Al Camp pots caminar entre masos i camps d'oliveres, d'avellaners o de garrofers, llocs on la suavitat i l'amabilitat del paisatge és espaterrant, i on hi tens la sensació que al proper tomb et trobaràs a Publi Virgili esperant-te per recitar-te les Geòrgiques (entomeu aquesta tercera referència literària!).


I si seguim trescant ens trobarem amb les primeres rampes de les muntanyes de Vandellòs, o de Llaberia, o de l'Argentera, o de Prades, o del Montmell, o de Miramar. Murs de pedra seca, muntanyes de roca pelada o muntanyes amb boscos densos i obagues frescals i humides. I rieres i balmes i gorgs i avencs i cingles. Un bé de Déu que, ben promocionat turísticament, faria les delícies de tots els amants del senderisme i dels paisatges. Però sobretot aquests camins del Camp, tan nostres i amb unes arrels tan profundes i uns fonaments tan llunyans, són un bé de Déu que ens hauria de servir per conèixer-nos a nosaltres mateixos. I és que si per saber d'on venim i qui som i cap a on anem és necessari llegir els nostres escriptors, escoltar els nostres músics i entrar als nostres edificis medievals o modernistes, per exemple, jo defenso que també és imprescindible caminar els nostres camins.




Comentaris

envia el comentari