Posi un reusenc/a a la seva vida

Els que som de Reus ens fem notar, i molt, allà on anem. Tenim un «no sé què» especial que ens impedeix passar desapercebuts, ja sigui pel nostre caràcter trastocat pel conegut vent de Reus o pels vermuts que portem al cos. De sobres coneguda és la gesta que va aconseguir un 'RTV' (reusenc de tota la vida) aquest dimecres amb el FC Barcelona, en Sergi Roberto. El seu gol que culminava una remuntada històrica ha fet la volta al món, i ell modest com sempre però orgullós pel que ha aconseguit, en fa bandera i el nom de Reus ha tornat a ressonar per tots els cantons de la galàxia. Qui sap si empès per la força de la Tronada que ell mateix va encendre el 2015 o per la denominada 'sang del Prim', va aconseguir posar un peu que va fer esclatar d'alegria milions de persones però, sobretot, va rebentar els termòmetres d'orgull ganxet. Perquè us en feu una idea, la sensació que vau experimentar si sou culers, és força semblant al que sentim els 'RTV' quan peta ben fort la Tronada.

 

Com és natural, els reusencs i reusenques no podem estar més orgullosos del xiquet, però és que darrerament sembla que els de Reus hem estat tocats per alguna mà divina (excepte els comerços) i estem més de moda que mai. Molt se'n va parlar de la nominació als Oscar del curtmetratge amb DO ganxeta, 'Timecode', tot i que finalment no es va poder endur l'estatueta de nou també va fer que el nom de la capital del Baix Camp traspassés fronteres. Són molts els reusencs i reusenques que actualment estan triomfant al món en tots els camps possibles i molt probablement tots tenen un factor en comú: qui és de Reus, no pot aguantar ni cinc minuts d'una conversa sense dir d'on és. És un fenomen estrany, però real, que moltes persones m'han confirmat al llarg de la meva vida. Així que si voleu gaudir d'experiències fortes i èxit, poseu un reusenc o una reusenca a la vostra vida, no us en penedireu.

 

I si no em creieu, el gran Salvador Dalí ja ho tenia ben clar quan va pronunciar aquesta frase (que l'Alcalde Pellicer referencia sempre que pot): «Gaudí és un geni, jo també. Fortuny és un geni, jo també. Gaudí, Fortuny i Prim eren de Reus, jo també, perquè com diu el gran filòsof Francesc Pujols, en aquest país hi ha molta gent que sense ser de Reus, gairebé ho semblen». Potser la podríem començar a reformular i ampliar els noms que surten a la llista..., o no, perquè seria massa llarga.




Comentaris

envia el comentari