Tota la veritat sobre el tancament del cine Reus Palace

Són dos quarts de quatre de la tarda, Guerau Massó, i seus arrepapat als sofàs del vestíbul del cine Reus Palace. El Palace. Just davant dels lavabos. El mail que et va arribar fa uns dies era prou explícit. «Vol saber tota la veritat sobre el tancament del cine Palace?» i a continuació et deia que compressis una entrada per a qualsevol pel·lícula i t'esperessis allí. Res més. Darrerament el diari digital que dirigeixes i pràcticament escrius tot sol de dalt a baix, ha pres embranzida. El teu nebot, que és qui s'encarrega de tot això de les visites, diu que després que fóssiu dels primers a publicar que el Zara deixaria el raval per anar a la Fira, no heu parat de créixer. A punt de tancar, més que res perquè el teu cunyat ja n'estava tip «d'invertir desinteressadament» en la teva darrera aventura mercantil, recuperar el teu instint periodístic, ha estat tota una revifalla general. Fins i tot la Mari, amant intermitent, mestressa al carrer del Carme del pis que fas servir de redacció barra 'picadero', s'ha beneficiat de la teva recuperada autoestima; us ha donat per omplir la banyera per emular l'aparellament de les balenes. A vegades fins i tot sense necessitat de Cialis o Viagra.



Pocs minuts per les quatre i res de res. Comença a pujar-te la mosca al nas. El vestíbul es va omplint de gent que compra crispetes per a la primera sessió. «Que no han dinat?». Passen de les quatre. Tothom ja ha entrat a les seves respectives sales. L'encarregat del bar surt a fora a fer un piti; ranqueja d'una cama. Mentre mires com tanca la porta de vidre, sents un «Xsssssst, Massó, segueixi'm» que ve del lavabo d'homes, obeeixes i et trobes davant un home sec com un clau que, cerimoniosament, entra al darrer dels excusats, tu al darrere. Dins el compartiment hi ha una altra porta que obre amb una clau. Un interruptor i un fluorescent que pampallugueja, tres, quatre vegades fins a il·luminar unes escales que baixen. L'home no bada boca. Tu i ell escales avall. No les tens totes. Finalment arribeu a una altra porta. L'home flac la tusta amb determinació. Un espiell s'obre i un parell d'ulls «Com viuràs, Johnny?» i l'home neulit «Dia a dia». Reconeixes la mítica escena entre John Rambo i el coronel Trautman. S'obre la porta. Una barra. Una taules. Un bar normal i corrent.



No entens res de res. Probablement la teva cara és prou expressiva per fer dir a l'home magre «No veu res d'especial?». Tu fas que no amb el cap. Res no fa pensar que aquell establiment sigui diferent que qualsevol local dispensador de mam i mira que tu, Massó, n'ets cum laude en aquesta matèria. «Acosti's a la barra i demani un vermut». El cambrer, que eixuga gots amb un drap amb la cara de Chevy Chase, aixeca els ulls quan tu t'hi acostes. Demanes la beguda proposada. El cambrer deixa el que està fent i nerviós prem una mena de botó sota el taulell. Tot s'ho empassa el so eixordador d'una sirena. La gent de les taules, de la barra, s'aixeca nerviosa. L'home xuclat fa un signe al cambrer. «Apaga-ho, Callahan; ha estat una falsa alarma. El senyor ve amb mi». Després s'adreça a la concurrència amb el mateix to tranquil·litzador «Ja ho veu, Massó, en aquest establiment no se serveix vermut». Inaudit, penses. «Estem en condicions de demostrar que hi posen alguna cosa; per això és tan addictiu». Si et punxen, no et treuen sang. «Tenim diversos locals clandestins repartits per la ciutat». El cambrer et serveix una cervesa. «No en tenen prou en tancar els locals, volen castigar aquells que ens acullen. El proper que han descobert i també tancaran, serà el que hi ha sota una jogueteria del Mercadal; la botiga també haurà de tancar, és clar». Fas un parell de glops de cervesa. «O és que es pensa que una marca de roba deixaria un local al raval així com així?». T'acabes la cervesa d'un glop. «Com comprendrà, la darrera paraula la té vostè, Massó, prengui la decisió que prengui de publicar res, pensi que aquesta gent és perillosa».

 

Quan arribes a la redacció barra 'picadero' i encens l'ordinador per començar a escriure l'article, penses que és molt possible que una colla de grillats t'hagi pres el pèl. Escrius el títol de l'article. «Tota la veritat sobre el tancament del cine Reus Palace». No saps si és la cervesa a cuita-corrents o la pròstata el que et fa venir ganes de miccionar. A mesura que t'apropes al lavabo, una olor dolcenca es va fent més i més forta. En obrir la porta t'adones que tot el terra està enganxifós. Et recorre l'esquena un calfred. Sonen tot de violins de manera desagradable a mesura que t'apropes a la cortina de la banyera. En enretirar-la, t'esglaies de veure el cos paquidèrmic de la Mari submergit. L'olor de vermut et fa venir arcades.




Comentaris
Albert
??
1
mari envermutada
quina estupidesa s'article
1
Repormerda
No expliques tota la veritat. Continua així que t'anirà de meravella enganyant a la gent a cara descoberta.
1
Bee
Quina rucada
0
Esteve
Felicitats, has aconseguit que et llegís... Ets bo trobant titulars...
1

envia el comentari