Episodis provincials (II)

En el context dels fervorosos dies de la Revolució de Setembre de 1868, Joan Prim i Prats va visitar algunes ciutats de Catalunya, juntament amb altres membres del govern. Una visita especial va ser la de Reus, per motius obvis d’estreta relació personal. En Jaume Massó ja va explicar en el 'Reus Digital', fa dos anys i escaig, que una de les anècdotes que es va produir aquell 4 d’octubre va ser la del reconeixement que el general va fer, davant la Junta Revolucionària local, del predomini republicà de la ciutat. La identificació d’una majoria republicana per part de la població com de la Junta és cabdal per tal d’entendre algunes de les decisions polítiques, particulars de la ciutat, que es van fer durant els primers mesos després de la Revolució. També, per a comprendre les motivacions d’alguns esdeveniments violents que es produïren a Reus, el més destacat dels quals ja vam esbossar en l’episodi anterior.

 

La Junta Revolucionària de Reus, tot just acabada de formar, va iniciar un conjunt de mesures dirigides a secularitzar la societat. La nit de l’1 d’octubre de 1868, es va decretar la dissolució de les comunitats de religioses de la ciutat. Pel que sembla, la mesura va ser acompanyada de la confiscació dels seus béns, sota pena d’entregar les monges a la nova justícia en un termini de vint-i-quatre hores si no complien les ordres. La prohibició del culte públic va ser una altra mesura que es va emprendre dins la lògica del laïcisme, el qual impregnava la ideologia republicana. Així, qualsevol manifestació religiosa, entesa com a pròpia de l’esfera privada, era relegada a l’interior dels temples. Tanmateix, sembla que la Junta es va interessar, especialment, pels sermons i les oracions que s’hi feien i va procurar controlar-los per tal d’evitar qualsevol discurs que posés en entredit la seva autoritat i el discurs revolucionari. Seguint aquesta política, la Junta Revolucionària va establir la legalitat del matrimoni civil i, segurament també, la de l’enterrament civil i laic, motiu pel qual el nou cementiri de la ciutat, inaugurat el 1870, va ser el primer cementiri laic de l’estat.

 

La secularització s’havia d’entendre com a part d’una acció política destinada a implantar la igualtat i la democràcia o, en el que es traduí, en eliminar qualsevol testimoni de desigualtat social. Si bé l’aplicació d’una política laica era senzilla, en el sentit de la fàcil identificació dels elements religiosos, hem de suposar que no va ser així en el cas de la implantació de criteris d’igualtat. Quins eren els elements i testimonis que generaven desigualtat en la societat reusenca? Aquesta podria ser una qüestió plantejada pels membres de la Junta. La resposta, estava sotmesa al criteri dels mateixos membres, independentment dels seus coneixements i la seva preparació intel·lectual.

 

És així, com hom pot entendre que la idea d'igualtat i democràcia es poguessin aplicar de manera imperativa. Alguna font destaca que, la Junta, va detectar que el temps era una mostra de desigualtat, ja que hi havia un dia de la setmana que era privilegiat i destacava sobre els altres: el diumenge, com a dia de descans. Així, amb la voluntat de democratitzar el temps, la Junta Revolucionària de Reus va decretar l’abolició dels dies festius. Segurament, si donem per bona la font —que, val a dir, prové de testimonis contraris a la Revolució—, aquesta mesura devia amagar, a més d’una voluntat democratitzadora, l’esperit de secularització que ja s’havia fet manifest. El cert és que, pel que sembla, els ciutadans de Reus van continuar descansant els diumenges, per molt republicans i revolucionaris que fossin.




Comentaris

envia el comentari