Compte enrere per a la disbauxa

Falta menys d'una setmana i els nervis són a flor de pell. Revises una altra vegada tots els elements de la disfressa i tornes a comptar els dies que falten, l'espera es fa eterna. És una sensació que costa de creure per tots aquells que no ho han viscut mai. Però el Carnaval de Reus té un no-se-què que el fa especial, que t'omple d'eufòria els dies previs i desemboca en una ressaca —en tots els sentits— plena de nostàlgia durant la resta de l'any.

 

Entre tanta emoció, enguany és inevitable no pensar en totes aquelles persones de la colla Els Encantats que d'un dia per l'altre s'han trobat desemparades sense poder sortir a les rues. Els responsables de la comparsa van presentar el full d'inscripció i el nombre de participants dos dies després de la finalització del termini. La resposta de la junta i l'assemblea de la Federació Reusenca d'Associacions de Carnaval —FRAC— va ser contundent i unànime: qui no compleix les normes, no té dret a gaudir de la festa. Una decisió conseqüent, que no va rebre ni tan sols la rèplica dels afectats. Sembla, doncs, que s'han pres al peu de la lletra allò de «tothom és igual davant la justícia» i molt hi tenen a veure els precedents que es van viure els darrers anys amb La Dieta del Cucurutxo, la colla reusenca més polèmica de tots els temps.

 

Tot i la magnitud de la disbauxa carnavalesca, hi ha límits. La colla esmentada els va traspassar tots i es va convertir en la carrossa més multitudinària de la història, a més d'esdevenir un negoci molt rendible i allunyat de l'essència del que hauria de ser aquesta festa popular. Les consecutives batalles entre la colla i FRAC van originar un llarg i entretingut vodevil. La Dieta va resistir la dura pugna fins al final, però a causa de totes les faltes greus acumulades, i en veure que portar la FRAC al jutjat tampoc havia estat efectiu, van decidir acceptar la seva expulsió.

 

Serà estrany no veure riuades de gent jove vestida amb la mateixa disfressa i amb la música a tot drap. Una carrossa plena a vessar que incitava a continuar la celebració amb permís o sense. No es pot negar que eren l'ànima de la festa, però el seu model entorpia el bon funcionament i desmuntava la tradició del Carnaval. Una festa que és molt més que dos dies de rua i que s'allarga durant més d'una setmana amb diversos actes que només alguns afortunats poden seguir. Una mescla explosiva de gresca i esperit crític, malgrat sovint s'oblidi aquesta segona part tan característica dels seus inicis. Sigui com sigui, la disbauxa és a punt d'apoderar-se de la ciutat i no hi ha temps per a lamentacions. Deixeu les penes a casa, sortiu al carrer com si fos l'última vegada i que tingueu un bon Carnaval!




Comentaris

envia el comentari