Les velles actituds

Seguir la política de Torredembarra implica estar disposat a l’esperpent i dijous en vam tenir una nova sessió, factor sorpresa inclòs. L’aparició —molt casual— del document de reconeixement de deute que va forçar la suspensió del ple extraordinari va tornar a destapar les vergonyes de la vida política a la nostra vila. Amb totes les reserves del món, un full que estaria signat —ningú no ho ha confirmat— per Lluís Suñé confirmaria allò que el mateix líder de l’ABG havia negat les darreres setmanes.

 

La sorpresa no tan sols capgirava els arguments de l’equip de govern i de l’oposició, sinó que també feia caure com un castell de cartes el relat que el tripartit de govern havia construït en les últimes setmanes. Una possible prova que tombaria, doncs, la confiança mantinguda en Suñé per part dels seus companys i és que, per primer cop, un document demostraria l’existència d’un deute en aquell període de temps —tot i que alerta: no pas d’un frau. La notícia que va destapar el cas, publicada pel Diari de Tarragona, apareix el 19 de gener. La reacció del govern van ser cinc dies de silenci i un comunicat insípid amb la cresta de l’onada ja passada.

 

Ciutadans, PP i Avui Democràcia ja havien demanat parlar-ne en un ple. La petició no és tan sols comprensible sinó assenyada: malgrat que l’actuació de Suñé fos, certament, en l’àmbit privat, un càrrec públic ha de ser garant de l’exemplaritat i l’ombra de sospita no hi ajuda gens. Calia una explicació pública i més després del rebombori social endegat i el silenci incomprensible del govern. El que ningú no ha entès encara és per què aquestes tres formacions opositores no acceptaven incloure el debat en el ple ordinari. 

 

El cas és que dijous va saltar pels aires qualsevol estratègia de Rovira i els seus. La mar relativament encalmada que preveia el govern es va regirar de forma abrupta i sobtada, i el silenci i el «qui dia passa, any empeny» en què sembla instal·lat aquest gabinet entraven en col·lapse. No hauria estat més efectiu agafar el toro per les banyes i comparèixer davant de regidors i premsa per donar tota la informació de què es disposi? No s’hauria d’haver fet des del primer instant? Fos per desmentir-ho rotundament o per admetre-ho parcialment, en tot cas per donar una versió sobre unes acusacions. Però res: la resposta va ser mirar a una altra banda. I en l’any i mig de mandat, ja en van unes quantes.

 

De moment, i a les antípodes d’aquesta mena de reaccions, la sensació que ens deixa l’equip de govern és d’ombres i rumb perdut, amb les sospites de manca d’unitat in crescendo. No hem arribat a l’equador del mandat i ja són uns quants els episodis que ens han deixat amb aquest regust. Venint d’on ve la Torre, cal més llum i més explicacions. Ja n’hi ha prou de fugides d’estudi que, poc a poc, han anat deteriorant la imatge d’aquest govern i que ens fan pensar, amb tanta passivitat, que els nous aires queden diluïts entre les velles actituds. 




Comentaris
Pepe
Gerardo, creo que ja se explicó porqué la convocatoria de un pleno extraordinario... para que el alcalde no pudiera limitar el tiempo de exposición de los regidores. De hecho el alcalde hizo un amago para que solo pudieran hablar 2 minutos.
0
Lluís
Noi, més clar l'aigua ! Felicitats pel text.
0

envia el comentari