Picar pedra

L’any 2017 ha estat declarat per les Nacions Unides l’Any Internacional del Turisme Sostenible per al Desenvolupament. L’objectiu d’aital esdeveniment és «promoure la contribució del sector turístic a la construcció d’un món millor». No està malament. Construir un món millor no és un objectiu fútil, ni tampoc un objectiu poc ambiciós, ni, per descomptat, un objectiu fàcil d’aconseguir. De fet és pura èpica. Però el sector no es moca amb mitja màniga i si ha aconseguit que, per exemple, un lloc com Marina d’Or Ciudad de Vacaciones sigui un destí turístic vigorós, per què no ha de ser capaç de construir un món millor, així a l’engròs? 
 
 
Val a dir, però, que això dels anys internacionals delquesigui és un invent típic de la postmodernitat. En la majoria dels casos són artefactes grandiloqüents, líquids, per no dir gasosos; esdeveniments que, si hi furgues una mica, t’adones que no s’aguanten per enlloc perquè només són aparadors, brindis al sol, voluntats etèries. Altres vegades són directament propostes estrambòtiques que semblen ideades pel gracioset de la classe. Per posar un exemple en aquest sentit us diré que l’any passat es va celebrar ni més ni menys que l’Any Internacional dels Llegums. A veure, segur que els objectius i els propòsits eren molt lloables —i saludables, no cal dir-ho—, però no em negareu que fa certa gràcia, per no dir directament que fa petar de riure, dedicar un any internacional als fesols, cigrons i llenties. En fi, potser sóc jo. Reconec que tendeixo a l’humor més bàsic i infantil i això dels llegums em porta immediatament a pensar en les flatulències que provoquen i a imaginar tantes situacions còmiques com us puguin passar pel cap.
 
 
Però agafeu-vos fort perquè es veu que un any pot ser internacional de més d’una cosa alhora i és que l’any passat, a més a més de celebrar-se això dels llegums, també es va celebrar l’Any Internacional de l’Enteniment Mundial. Això dels llegums em sembla certament graciós, la veritat, però això de l’Any Internacional de l’Enteniment Mundial tenint Síria desmanegada, milers de refugiats deambulant per Europa, Colòmbia dient que no al pla de pau o Trump guanyant les eleccions i tenint somnis eròtics amb Vladimir Putin, per posar només alguns exemples, em deixa més aviat garratibat. Quan tindrem l’Any Internacional de les Bromes Pesades? Ui, calla, que potser ja s’ha fet!
 
 
Però ep, no només tenim anys internacionals de coses, també tenim dies internacionals i dies mundials de mil i una mandangues. Aquests últims, però, almenys se celebren any rere any i, per efectes d’aquesta repetició, les conseqüències de la seva celebració perduren en el temps i tenen més possibilitats de provocar canvis i millores. Els anys internacionals són diferents, passen una vegada i desapareixen per sempre en l’horitzó com un tren de vapor sota un cel crepuscular. «Adéu, Any Internacional!» I ja està, només queda, durant una estona, el fum que es va escampant i esvaint per l’aire.
 
 
Total, que aquests invents commemoratius són espetecs i llums de colors, castells de foc que ens fan exclamar algun oh! fins que s’acaba la festa i tothom torna cap a casa a descansar per, l’endemà, posar-se a pencar de veritat. És evident que la celebració de l’Any Internacional del Turisme Sostenible per al Desenvolupament no pretén aconseguir en dotze mesos totes les benaurances que preconitza l’Assemblea General de les Nacions Unides en la resolució que oficialitza tal esdeveniment, sinó que pretén posar atenció sobre un tema i mirar de donar-li un impuls extra. Aquesta atenció i aquest impuls duraran el que duraran, un any. Després a casa ens caldrà seguir empenyent el carro per millorar l’ús eficient dels nostres recursos, per desenvolupar més mesures de protecció del medi, per valorar els tresors naturals que tenim —per exemple, a l’interior del Camp de Tarragona— i aprofitar-los per facilitar que els joves que vulguin puguin treballar i viure en aquells pobles que ara s’estan despoblant però que poden oferir autenticitat, entorns mediambientals de qualitat i bones experiències turístiques. Caldrà seguir treballant, per, entre moltes altres coses, desestacionalitzar la massificació turística dels estius i per reduir la pressió que provoca sobre la costa. O sigui que caldrà seguir picant pedra perquè a la llarga el turisme pugui seguir sent un motor per al desenvolupament del Camp. Però no es farà en un any per molt internacional que sigui, es farà com s’ha fet tot en aquesta vida, a poc a poc, fent un pas enrere i dos endavant. L’Any Internacional del Turisme Sostenible per al Desenvolupament neix mort. Visca el turisme sostenible per al desenvolupament!



Comentaris

envia el comentari