Potser és que a Reus ens agraden les emocions fortes i no ens conformem amb poc. Sentir aquella pujada de sucre que t'agafa quan ingereixes un vermut o, ja per a experts, un Masclet. Posar-nos a escassos metres del punt final de la nostra Tronada que ens fa tirar enrere i, si ets afortunat, mostrar amb orgull les petites ferides de metralla que t'ha deixat marcades a la pell. No ens estem per ximpleries, i potser per això se'm fa estrany que a Reus faci molt temps que no hi passi res.

 

Amb aquesta afirmació faig referència a la inusual tranquil·litat que regna al Palau Municipal, on hi hem vist entrar i sortir la Guàrdia Civil envoltada de càmeres i periodistes de totes les contrades. També hem tingut la presència d'alguns dels presumptes majors corruptes del panorama català, o la força de l'«increïble home normal» com li deien alguns, David Vidal, que tot sol se les va arreglar per provocar un més que merescut terratrèmol. Casualitat o no, d'ençà que ell va decidir passar a un segon pla i gaudir d'un més que merescut temps familiar i de pau, tinc la sensació que tothom a poc a poc s'ha anat posant al seu lloc i ara ja col·locadet, intentar fer el mínim soroll possible. Imagineu-vos que el més interessant que hem tingut fins ara és la polèmica per l'obertura d'un cinema!

 

Suposo que per a totes aquelles i aquells —no se m'enfadin algunes i alguns— que tenen una cadira al Ple, aquesta situació és idònia. Si no fas soroll, avui dia ningú demana explicacions, qui ho hauria de fer amb el panorama que hi tenim a l'oposició? Però a Reus no hi passa res no perquè no hi hagi coses que es necessiti que passin, sinó pel «qui dia passa any empeny» i així anem complint la legislatura.

 

Algú podrà dir que no és així, i que com a mostra un botó i aquest dissabte vinent donarem el tret de sortida a la flamant «Reus Capital de la Cultura Catalana», però és que per no passar, no ha passat ni el pressupost ni una organització decent del que se suposa que ha de ser l'acte que ha de fer treure múscul a la ciutat... Mirant el programa, veig una inauguració molt maca, però poques coses més. Sembla que realment estem arribant al moment en què un any a Reus és el que passa entre els Ganxet Pintxo i els somnis de Nadal. 




Comentaris

envia el comentari