Omplir per omplir

En aquest poble del Vendrell ens agrada omplir les places per omplir perquè quedin més boniques, més «coquetones» per donar-los un toc personal amb alguna història més inservible que una altra cosa. Si nosaltres haguéssim inventat els camps de futbol segurament al mig del camp hi hauríem posat un parell d'arbres i una font per donar un toc particular a la idea. Hi ha llocs que està bé que hi posin coses perquè són espais que no s'utilitzen molt i per les seves característiques és molt difícil que es facin servir per a alguna altra finalitat que per la que han estat creades, perquè no donen més de si.

 

Jo crec que ara mateix posar tres arbres amb les seves respectives jardineres model «Pugi» de la Bisbal del Penedès al mig de la plaça Vella del Vendrell és una autèntica aberració. Quan tingui lloc algun esdeveniment ja veurem el toro per posar les torretes a un racó perquè no molestin. Nosaltres encara som de veure les coses naturals. No calien tres arbres plantats al mig. Un parell com a molt ja haguessin donat el to que més li correspondria a aquesta plaça que és el cor del Vendrell. No cal ser tan puritans i posar tres jardineres perquè ens vàrem carregar tres plataners centenaris. Aquesta plaça Vella és un dels espais del Vendrell més cuidats i més concorreguts per molts i diversos motius com tothom sap. Si els arbres han de donar ombra, estarem anys (si abans no s'han hagut de replantar a un altre lloc perquè ja no hi cabien en els seus recipients originals).

 

Deixem que la plaça buida tingui tota la seva esplendor. Si fa sol, algun bar ja posarà una ombrel·la perquè no toquin els raigs als qui estan prenent una cervesa. Però, a partir d'aquí, res més. Si les diferents activitats que s'hi porten a terme millor sense arbres que no pas amb ells perquè ara per ara molesten més que no pas una altra cosa perquè estan al bell mig i la superfície no dóna de més. Feina de «quita y pon» quan treus el camí de taula per servir algun àpat a la taula del menjador. No és mateix treure una porcellana sense més transcendència que tres arbres per deixar-los en un altre lloc que tampoc ha de ser gaire més lluny d'aquí.

 

Per altra banda a la carretera del Dr. Robert també han posat uns jocs infantils en un lloc que sembla que no molesten gaire però clar, hem de deixar petjada i al costat dels arbres no podríem ser d'una altra manera que deixar el nostre testimoni per la posteritat. Ara què toca? Doncs hem de posar pedretes de diferents colors perquè faci bonic. Sí, la veritat és que queda bonic però aquest tram de la carretera del Dr. Robert estaria molt bé que es pogués aprofitar per portar a terme activitats a l'aire lliure com concerts, castells, curses i altres que crec que les pedretes molesten que cap altra cosa.
Hem de saber treure partit els espais que tenim al centre de poble per les diferents activitats que s'hi poden portar a terme. La quitxalla ja es farà càrrec de moure aquestes pedretes fora del seu marc i posar-les allò on més li convingui. Després no ens queixem. També és un lloc per muntar manifestacions subversives amb material inclòs per llençar a qui més convingui.

 

La plaça Nova en aquesta darrera remodelació encara es pot aprofitar bastant bé, només ens hauria calgut que al seu bell mig ens haguessin plantat alguna andròmina de pa sucat amb oli amb l'excusa de tenir un record d'algun oligarca local. Ara s'hi poden fer moltes coses. Si algú mentrestant gaudeix de la seva forma de violoncel, veu el Mestre doncs tot això guanyat que té. Hem de fer places aprofitables i no pas com la de la Sardana que amb els arbres i la sorra al seu voltant quan venies del concert de Festa Major que semblava que havies anat de festa a Coma-ruga per la sorra que et treies dels peus. No parlem de la manca de visibilitat pels arbres. Una mica també passa en la poc utilitzada Rambla Cañas que encara pot acollir grans esdeveniments perquè no està mal repartida a banda de l'ondulació del terreny que la fa un xic peculiar sobre el que estem acostumats a veure.




Comentaris

envia el comentari