«Uno termina harto». Tres paraules i, tot i que semblava difícil, més contundència encara de Juan Merino després del seu segon partit com a entrenador del Nàstic. El gadità només ha necessitat dos enfrontaments per explotar. L'autoexpulsió d'Uche a la Condomina després de rebre l'empat local, el detonant. Els grana acaben fora de si amb qualsevol cosa. Són com la nitroglicerina: necessiten molt poc per provocar una destrucció que a ningú beneficia. Contra l'UCAM, els tarragonins van ser les dues cares de la moneda: un equip seriós, superior i efectiu a la primera part mentre que a la segona, després d'encaixar el gol de l'empat, es va immolar desfermant el sentiment d'impotència pels quatre costats.

 

Impotència de Juan Merino a la sala de premsa: «Han expulsat a un, un altre ha estat a prop i un altre amb targeta groga ha desplaçat una pilota. La setmana passada també ens va passar una cosa curiosa i un acaba fart perquè tot el bé que som com equip quan estem mentalitzats, pràcticament acabem com una banda per culpa de l'expulsió». Impotència del president Josep Maria Andreu: «Hem regalat el partit, l'expulsió d'Uche és de ser molt poc professional». I impotència de tots aquells que esteu llegint aquest article i que també podeu veure que es cou en les tertúlies i xarxes socials. El club i la seva afició es mereixen un respecte. Es pot guanyar, empatar o perdre, et poden marcar un golàs al minut 90 i haver de callar i felicitar el rival. El que no es pot consentir és que, a la delicada situació esportiva, se li sumin complicacions impròpies d'uns jugadors professionals.

 

Tots estem farts. Ja s'ha gastat el comodí de Vicente Moreno, Emilio Viqueira ja rep crítiques des de fa mesos mentre que la plantilla quedava en un segon pla rebent únicament estirades d'orella de Rodri a la Junta General d'Accionistes i algunes aïllades per part de l'afició. Ja s'ha complert mitja lliga i s'ha acabat el bròquil. Toca despertar d'una santa vegada i deixar de fer el panoli. En els darrers nou partits com a visitant, només s'ha acabat amb onze jugadors en tres partits. La culpa és de l'àrbitre? I un be negre amb potes rosses! Expulsions evitables n'hi ha per donar i vendre: Tejera a Sòria, Stephane i Delgado a Girona i Uche a Múrcia. Ja n'hi ha prou. Si Merino està fart en dos partits amb dues expulsions, com han d'estar els seguidors amb dotze targetes vermelles durant mitja temporada?

 

S'espera una setmana dura, plena de clatellots i crítiques. Teniu fins que torni a rodar la pilota. Aleshores, amb el Nàstic fins al final. L'esbroncada se l'han guanyat però durant els 90 minuts que dura un partit, cal animar com si no existís un demà. Perquè només faltaria que se sentís allò de «No notem el caliu de l'afició». Aleshores, el nivell de fartisme, trencaria qualsevol termòmetre possible. Unió davant el moment difícil, sí. Però prou bestieses.

 

Joan Alfons López, responsable d'EsportsdelCamp.cat




Comentaris

envia el comentari