La nostra matèria

Feia temps que em rondava pel cap escriure sobre aquest tema, i aprofitant l'emissió del documental Priorat aquesta setmana a «la nostra», vaig decidir reprendre la idea. M'entristeix de sobremanera llegir les dades que es publiquen any rere any explicant com un dels productes estrella de casa nostra queda arraconat o és sovint invisible a les cartes de molts restaurants, no solament de Catalunya, sinó d'arreu i molts cops fins i tot al Camp de Tarragona. En aquesta ocasió em refereixo als vins, però podria referir-me a altres joies, gastronòmiques o no, que es pareixen al nostre territori.

 

No tinc res en contra dels vins espanyols, però no cal buscar fora el que ja tenim a casa, quan el que tenim a casa és d'una qualitat excel·lent. Per posar un exemple, els vins de la DOQ Priorat tenen tots els elements que qualsevol vi de la màxima categoria mundial voldria aspirar, i ni tan sols així és fàcil trobar-los, no només als restaurants sinó també als supermercats. És evident que no pretenc que en una botiga no especialtizada hi trobem una gran varietat de vins catalans —tot i que de vins espanyols sí que en podem escollir entre uns quants— però sí que m'agradaria poder-ne triar algun entre els centenars de referències que existeixen, i no és tasca fàcil.

 

Si volem comprar un vi de casa nostra —sigui més car o més barat— normalment no queda més remei que anar-nos-en a una botiga especialitzada, però de qui és la culpa? Tornant al Priorat, crec que es necessita fer un gran esforç encara per traçar una estratègia comunicativa i de promoció que no es basi en la inèrcia. Els èxits que recull aquest territori, no només a nivell de vins, vénen donats pel que salta a la vista, que no és res més que una joia en brut a les nostres comarques que encara té moltíssim per oferir i de la qual encara hem gaudit ben poc. Descobrim-ho o que ens la descobreixin, però no deixem passar més temps amagant un tresor que tenim entre muntanyes.




Comentaris

envia el comentari