Bon vent i any nou

Un dia i ja. Això és el que queda d'un 2016 que sembla que ens hagi estat a punt de xuclar l'ànima a tots plegats. Sí, hi haurà qui hagi gaudit d'aquest any aconseguint els seus somnis i fent trontollar una mica la meva teoria, però així, en general, podem dir clar i català que el 2016 ha estat bastant una merda —perdoneu l'expressió—. Potser és l'edat, però no recordo cap altre any que m'hagi esgotat tant, i no parlo només a títol personal. O potser ha estat la influència dels mitjans de comunicació, què enguany s'han tret definitivament la careta i s'han llençat a la caça del clickbaiting en massa, i clar, què crida més l'atenció que una bona desgràcia? El 2016 ha estat l'any hiperbòlic per excel·lència o realment ha estat així de dolent?

 

Si ens fixem en la situació a escala mundial, les portades de tots els diaris han estat copades durant dotze mesos de notícies tràgiques, dramàtiques, fosques, desconcertants i moltes amb un horitzó nefast que continua sent borrós a les portes de tancar el 2016. La radicalització no només oriental, sinó també occidental amb uns extrems dretistes que han perdut la por a passos agegantats emparats en els tristos atemptats que s'han succeït arreu del món, la crisi dels refugiats amb la qual molts ploren però tothom es renta les mans, les famoses morts que més han marcat el món paral·lel —la xarxa—, la crisi que molts diuen que s'acaba però milers de famílies poden donar fe que no és així, el masclisme i els seus assassinats, els óssos polars morint de gana i tantes altres escenes de brutalitat d'aquests 365 dies que han aconseguit convertir l'acte d'obrir un diari en un acte de gallardia.

 

No cal aixecar tant el pla per veure que el 2016 no ha estat un any que quedarà en els annals de la història com un dels millors, a casa nostra aquests 365 dies també han estat decebedors. A Catalunya hem entrat de fa temps en el dia de la marmota, i aquell espot que tants cops hem vist a «la nostra» anunciant el film Atrapat en el temps, s'ha acabat convertint en realitat cada cop que al migdia començava el telenotícies: la culpa és d'Espanya, el referèndum ja està a punt, el TC investiga, el govern espanyol ha tornat a «judicialitzar la política», la CUP es fa la dura allargant algun procés però acaba cedint en format d'abstenció, el PSOE i el PSC enfontsant-se,... Vaja, res de nou sota el sol durant un any.

 

Al Camp de Tarragona el panorama final que ens ha deixat aquest any també és de vergonya aliena. Desgràcies vàries a banda, com a territori ha estat l'any del ridícul: 365 dies més llençats a la brossa deixant escapar la nostra potencialitat per tirar endavant la segona àrea metropolitana de Catalunya, deixant en evidència el baix nivell polític que hi ha instaurat, sobretot amb el nostre top ten particular: el ridícul estrepitós dels Jocs del Mediterrani, que per cert ahir es va saber que aquesta brillant gestió —vegeu la ironia en la frase— ens ha costat ni més ni menys que un milió d'euros, malgrat que tot apunta que la xifra podria ser major. Intentant treure el costat positiu d'aquest maleït 2016, crec que en general hem caigut tan avall que serà difícil que el 2017 el superi... o així esperem, no? Au, bon vent 2016 i deixem que entri l'any nou.




Comentaris
Oracle
Peace, Love & felicity for you
0

envia el comentari