Un Nadal de por

Els darrers atemptats, i concretament el darrer atac terrorista a Berlín, a l'Europa moderna, forta i seriosa, a les portes d'unes dates com les de Nadal, molt significatives a Occident, han aconseguit altre cop fer-nos posar en alerta. Una alerta que molts cops no deixa de ser una por subjectiva però molt real de ser víctimes —com els centenars de morts de París, de Niça o la dotzena de morts del passat dilluns a Alemanya— d'un terrorisme global, d'una guerra ideològica i religiosa, que només ha fet que començar i que ningú sap com aturar. Tots som objectius d'aquest terrorisme: Catalunya i l'Estat està a nivell 4 sobre 5 d'alerta terrorista, s'han fet detencions importants en diferents punts del país, s'han dibuixat mapes d'espais de radicalització a casa nostra, els serveis d'intel·ligència asseguren que el 25% dels musulmans a casa nostra han estat radicalitzats i en els seus documents interns no amaguen la seva intenció d'atemptar a l'Estat espanyol.

 

La violència gihadista té diferents objectius a Europa, les víctimes mortals són només per ells un dany col·lateral més de les seves accions. El que realment busquen amb el seu terrorisme —etimològicament encara es veu més clar— és que el terror domini Europa. Que la por s'instal·li allà on fa més mal, a la ment dels europeus. Aquesta por ben inculcada fa més mal que una ràfega de trets d'AK-47. Ho saben jugar i saben que si guanyen aquesta partida, si Europa es rendeix —malgrat alguns moviments a reacció després de cada atemptat, hi ha indicis de rendició de l'establishment europeu—, ells tindran via lliure.

 

I davant d'aquest panorama, la gent del Camp de Tarragona i els catalans, en tant que també europeus, han de decidir si la por ja ens ha guanyat o si encara som a temps de plantar-hi cara. Aquest Nadal hem vist patrullar pel centre de Tarragona i de Reus agents dels Mossos d'Esquadra amb armes llargues. Han instal·lat les furgonetes antiavalots a reacció en punts claus i han ampliat els patrullatges per zones calentes, com també s'ha fet a la capital del país, encara amb una presència policia molt més visible. La solució no és només policial i treure agents amb armes llargues al carrer no deixa de ser una debilitat com a societat, però acceptar l'amenaça i combatre-la és el primer pas per no perdre la guerra i que la por acabi amb nosaltres. En canvi, no acceptar que això és una guerra mundial, és el primer pas per començar-la a perdre.

 

Guillem Ramos-Salvat, director de delCamp.cat




Comentaris

envia el comentari