La loteria de la por

A la gran majoria dels ciutadans no ens va tocar ahir la Grossa i, acceptem-ho, la probabilitat que la sort estigui del nostre costat en aquesta loteria és ínfima, però tot i així religiosament cada any, qui més qui menys, acaba comprant una butlleta o una participació «per si de cas». Hi ha qui diu que ho fem perquè ens empeny la il·lusió, els somnis, trobar una via d'escapatòria ràpida als nostres problemes, i de fet cada any el típic i ranci anunci de la Loteria de Nadal es basa en aquests sentiments tan primaris que sovint aconsegueixen que removem cel i terra per aconseguir fites. Jo, que com ja he dit molts cops no crec gaire en la bondat humana, penso que la raó que ens mou a gastar-nos una quantitat força elevada de diners en aquest joc d'atzar és la por, el «per si de cas». I si toca a tots els companys d'empresa i a mi no? I si toca a tots els veïns de l'escala i a mi no? I si toca a tots els pares i mares de l'AMPA i a mi no? És un malson que no volem ni imaginar, i per si de cas, juguem.

 

La por fa moure muntanyes, l'amor potser també. Però en aquestes convencions tan esteses tothom fa com el veí i no vol ser menys que ell, i amb aquest efecte taca d'oli s'acaba instaurant una tradició que ens promet felicitat i il·lusió, però que neix des del temor. La Loteria de Nadal és un expositor de rancietat any rere any, amb les típiques notícies i escenes d'aquell que va trencar la butlleta sense voler, dels veïns d'una comunitat molt castigada per la crisi que de sobte es converteixen en nou-rics, de la persona que a l'últim moment va decidir comprar el número guanyador o del que va voler seguir els seus principis, aplicar la racionalitat i no gastar diners en aquest sorteig que el més probable era que el perdés i finalment s'ha quedat sense premi mentre veu com tots els seus amics de bar celebren que els ha tocat. 

 

Aquesta persona, la que va defugir de la irracionalitat que ens proporcionen els sentiments com la por o la il·lusió, sempre és vista com una persona que fa llàstima. Pensant-ho en primera instància és natural que reaccionem així, compadim aquell qui té menys sort, però el que gairebé mai veiem és una persona que ha seguit els seus principis i ideals i va prendre una decisió sense deixar-se emportar pel corrent majoritari, per la força del temor, per el «per si de cas» que ens dicta inconscientment tantes i tantes decisions a la vida. Aquesta persona en realitat és valenta i decidida, unes qualitats que van molt buscades avui dia, i que si hi hagués més persones com l'insurrecte «desgraciat», potser la sort no només quedaria reduïda a una loteria pels volts de Nadal que acontenta uns pocs al més pur estil panem et circenses, sinó que aquesta força de pensament podria doblegar les mil i una situacions injustes que ens envolten, governen i condicionen la nostra vida. 

 

 




Comentaris

envia el comentari