Fum, fum, fum

A les portes de Nadal, em permeto un comentari casolà. Torredembarra tanca un any polític amb la mar en calma, un escenari que no constatàvem des de feia uns quants anys. A la Torre li ha passat de tot, la política de la vila s’ha hagut de veure en situacions inimaginables i, de vegades, el jutjat del Vendrell ha captat més l’atenció que no pas el Castell dels Icart —i tornarà a ser així perquè el cas judicial de Torredembarra segueix, tot i la calma tensa, en curs—.

 

Tindrem ocasions per parlar del govern i les seves mancances, però també dels seus primers avenços, fefaents els darrers mesos i en els propers. Avui, però, i en vista dels darrers esdeveniments, un voldria fixar-se en l’altra banda del plenari torrenc. L’oposició és tot un conglomerat: des de la crítica dura però treballada de CiU fins a la lògica intrínseca de la CUP; la distància tèbia del PP o les singulars campanyes d’Avui Democràcia. Però el gran partit de l’oposició és Ciutadans i veient determinades actituds —per exemple, l’absurditat d’abandonar un ple per denunciar que d’altres l’havien abandonat prèviament— qualsevol ho diria.

 

El primer partit de l’oposició a Torredembarra hauria d’estar, doncs, a l’alçada d’aquesta condició. Només cal treballar: llegir, entendre, criticar, proposar, fiscalitzar al detall, ser màximament exigents. Aquesta és la gran feina que Ciutadans, amb la força privilegiada de tres regidors, podria aportar davant d’un govern imperfecte; però que semblen haver abandonat per la foto, l’americana i el «postureig». Fa un any ja exigíem més rigor, però avui la demanda s’ha convertit en necessitat. Ningú no els demana que siguin satèl·lits del govern: no és això. Però cal estudiar a fons tot allò que hi passa per ser una oposició útil de debò i que pressioni el tripartit d’esquerres a millorar. Perquè tenen camp per córrer.

 

I la feina, regidors de Ciutadans, no es fa amb fotografies a les xarxes socials ni amb una actitud victimista als plens: de mocions d’aquesta formació n’hem vist aprovar i rebutjar, però en més d’una ocasió els seus representants s’han queixat que «sistemàticament» els tomben les propostes «perquè les fan ells». No cal. Prou de sobreactuació als plenaris, d’exhibir insolència i d'actituds gens pròpies del grup líder de l’oposició amb 750 vots al darrere. Any i mig després, de Ciutadans n’esperem més seriositat i menys supèrbia. Ara, que és Nadal, menys «fum, fum, fum».




Comentaris

envia el comentari