L'urbanisme tarragoní i la Budellera

«Nel mezzo del cammin di nostra vita mi ritrovai per una selva oscura». El Pla Parcial Urbanístic 24, el pla de la Budellera, és un pla urbanístic que preveu la construcció d'aproximadament 6.000 habitatges en una superfície total d'1.326.450 metres quadrats. Els terrenys estan situats al nord de la carretera N-340, més amunt del sector Mas Sanromà i Cala Romana, el sud de l'autovia A-7, a l'est el Club Gimnàstic i a ponent del nucli de Boscos de Tarragona. El Pla fou aprovat inicialment per la Junta de Govern Local, en la sessió ordinària de data 22 de setembre de 2016, i sotmès a informació pública amb la publicació al BOPT núm. 200, de 20 d’octubre de 2016 de l’acord.

 

Es tracta d’un pla urbanístic que qualifico —i no jo sol sinó una àmplia part de la societat tarragonina— com a totalment contrari a un desenvolupament urbanístic sostenible, i gens respectuós amb el territori. La seva construcció suposaria la destrucció indiscriminada d’una important massa forestal que conforma un pulmó verd al llevant del terme municipal. Però allò més greu: és un pla urbanístic que no cal a la ciutat perquè el seu actual creixement no el necessita. Els interessos per tirar-lo endavant van per altres punts. La Junta de Govern Local que va aprovar inicialment aquest pla es va celebrar el 22 de setembre de 2016 i en ella hi va participar, votant-hi a favor, l’actual conseller —a Tarragona conseller és l’equivalent a regidor— Josep Maria Milà. El seu vot afirmatiu entra en contradicció amb els supòsits legals d’abstenció de l’article 23 apartats «b» i «e» de la Llei 40/15 de règim jurídic del sector públic. Concretament, l’article 23.b d’aquesta Llei diu que és motiu d’abstenció «tener un vínculo matrimonial o situación de hecho asimilable y al parentesco de consanguinidad dentro del cuarto grado o de afinidad dentro del segundo, con cualquiera de los interesados». Pepe Milà Ricomà, que forma part de l’equip redactor del pla conjuntament amb altres 2 arquitectes, és fill de Josep Maria Milà. Milà i Ricomà, alhora, ha representat el Despatx Milà davant l’Ajuntament, tal com s’explica en l’Acta del 22 de setembre de la Junta de Govern Local (pàgina 5). L’article 23.e diu que és motiu d’abstenció «tener relación de servicio con persona natural o jurídica interessada directamente en el asunto, o haberle prestado en los dos últimos años servicios profesionales de cualquier tipo y en cualquier circunstancia o lugar

 

A la pàgina 4 de l’acta de la Junta de Govern Local del 22 de setembre es diu que José Luis García Martínez actua en nom de la Junta de Compensació Provisional del Pla parcial urbanístic 24. El conseller Josep Maria Milà, en els dos darrers anys i abans de ser conseller, a través del seu despatx d’arquitectes, ha tingut relació de servei amb aquesta persona que, evidentment, té interessos en l’assumpte però que alhora és amic personal de Milà, tal com ell ha expressat en diverses ocasions públicament. La Llei 40/15 de règim jurídic del sector públic, en el seu article 23 i en el punt 5, conclou que «la no abstención en los casos en que concurra alguna de esas circunstancias dará lugar a la responsabilidad que proceda». En roda de premsa pública vam expressar, com a CUP, aquests supòsits d’abstenció i vam demanar que si s’havia fet res malament calia assumir-ho i tirar la tramitació enrere. En cap cas vam acusar ningú de res sinó que senzillament vam advertir i, si alguna cosa estava mal feta, vam demanar rectificació. Per tenir total certesa sobre aquest tema, vam demanar al secretari de l’Ajuntament que fes un informe jurídic sobre el tema, quelcom que sembla que també va fer ERC-MES-MDC. Segons el que digués aquest informe, des de la CUP faríem una cosa o l’altra, sense descartar, per la gravetat de l’assumpte, portar el cas a la Fiscalia.

 

L’endemà de la roda de premsa de denúncia de la CUP, l’equip de govern va convocar-ne una altra en què havien de participar el conseller Milà, la portaveu del Govern, Begoña Floria, i la consellera de Medi Ambient, Ivana Martínez. La consellera Martínez té delegada la signatura de Milà en tots els temes relacionats amb la Budellera, ja que el mateix Milà havia advertit el 18 d’abril del 2016 que s’abstenia en tot el procediment administratiu. La senyora Ivana, finalment, no va participar en la roda de premsa i el seu lloc el va ocupar el secretari de l’Ajuntament Joan Anton Font. La roda de premsa va comptar amb un refrigeri per als periodistes, al qual va consellera Floria va assenyalar que no estaven obligats. Em resulta ben estrany que es faci una roda de premsa amb esmorzar inclòs i més encara amb la presència del secretari de l’Ajuntament però jo, segurament, no en sé res de tot això. I em resulta estrany perquè si el secretari és capaç de justificar aquests no supòsits d’abstenció pel fet que el vot de Milà no era determinant, tal com va fer en la roda de premsa, estaria bé que el secretari ens ho fes saber per escrit, tot i que continuo sense entendre per què participa en una roda de premsa de l’equip de govern; i no dic que no ho pugui fer sinó que em resulta estrany.

 

Sí que sé que si la situació d’aquest Pla i el seu actual desenvolupament i aprovació inicial l’haguéssim vist a qualsevol altre lloc, jo o qualsevol dels que em llegiu, haguéssim tingut ben clar quins qualificatius li havíem d’aplicar. El secretari Font, en declaracions a «El Periódico» ho va deixar obert dient que «una altra cosa és que la participació de Milà sigui fea o no». Jo i moltíssima altra gent ho tenim clar i ho tanquem: és fea, fea, fea. Però tot això serà motiu d’un altre article que inclourà més informació perquè només amb les dades es pot aportar llum a la foscor que ens repeteix insistentment «Lasciate ogni speranza voi ch’entrate». I no en fem ni cas...




Comentaris

envia el comentari