Davant l'aprovació dels Pressupostos antisocials de Tarragona pel 2017

El passat 28 de novembre de 2016, el Plenari de l'Ajuntament de Tarragona va aprovar uns altres pressupostos antisocials i descapitalitzadors, fets d'esquena a la gent amb més dificultats econòmiques i als barris més populars de la ciutat, per no perdre el costum. Tarragona i les seves ciutadanes i ciutadans podem estar contentes, perquè mani qui mani, en aquesta ciutat, els pressupostos gairebé sempre segueixen la mateixa línia. Hi ha petites excepcions, com els que es van fer en els primers anys del PSC amb l'alcalde Recasens i també els primers de l'actual alcalde Ballesteros, quan tot es volia canviar per a bé de la majoria. Quins temps per al record! Avui, el fum encega els meus ulls i els de la resta del consistori, i no és per les matances mallorquines sinó perquè sembla que, cada cop que parlem de diners, a la Sala de Plens de l'Ajuntament de Tarragona s'engega una intensa crema de rama verda que fa que poques coses es vegin més enllà del mateix fum.

 

Aquests pressupostos s'han aprovat, però, només amb els vots de l'Equip de Govern de dretes del PP, PSC i Prats i això és important. Ells sols en tenen prou per aprovar uns pressupostos que van destinats, bàsicament, a pagar un deute municipal que no para de créixer amb els seus corresponents interessos, uns Jocs Mediterranis per a la realització dels quals ja s'ha demostrat bastament que no estan preparats i contractes milionaris i altres que no ho són tant sobre els quals la institució que paga no fa cap mena de seguiment no fóra cas que ens adonéssim, tal com han fet a altres ciutats de llunyans planetes com Barcelona o Badalona, que no era or tot el lluïa... o pudia.

 

Mentrestant, la majoria de la ciutadania tarragonina, assisteix a la descomposició d'un govern que volia passar, almenys a escala mediàtica, com «el govern municipal que planta cara a les retallades i defensa la ciutadania davant la crisi»... Qui ha patit la crisi i qui l'està patint avui és evident que no rep el suport d'aquesta institució, o almenys no tot el que hauria de rebre i en alguns casos, que no són pocs, cap mena de suport. Aquests, és evident, no són uns pressupostos socials i això cal repetir-ho fins a l'extenuació, perquè les seves mentides repetides mil cops continuen sent mentides. I no són socials, és a dir de la majoria, perquè parteixen de no apujar els impostos a qui s'ha folrat amb la crisi contra els pobres i, com a conseqüència, no redistribueixen res de dalt cap a baix. En l'actual situació, no agafar la crisi per les banyes i fer pagar a qui té més (una minoria amb molta veu i molts representants a la Sala de Plens però que no arriba al cinc per cent de la població) és continuar condemnant amplíssimes capes de la població a la precarietat, a la pobresa i a una part important de tarragonines i tarragonins a la misèria (i dic part important perquè que una persona d'aquesta ciutat pateixi ja és massa, tot i que no és una de sola).

 

El Govern de la participació, així s'anunciaven en campanya alguns d'ells, va atendre les demandes de la CUP en cinc minuts. Ho va fer el conseller Pau Pérez, qui fa els números i els explica amb tota mena de detalls cada cop que se li pregunta. En va tenir prou, amb aquests cinc minuts, per dir que havia negociat amb tothom i atès totes les propostes. Des de la Cup, proposàvem poques coses:

 

― Volíem fer una auditoria del deute municipal per saber quines parts d'aquest calia pagar i quines calia que les paguessin les persones que l'han creat o el van crear, o les que l'estan creant.

 

― Volíem posar la democràcia en primera línia i que fos la gent qui triés a què es destinava una part important dels diners. Vam dir a l'Equip de Govern si se'n recordaven pressupostos participatius i van respondre silenci. Com se n'han de recordar si l'única paraula de les dues que entenen és «pressupostos»?

 

— Abans dels pressupostos, volíem ordenances fiscals justes, progressives. No «progres», que ja sabem que molts dels presents al Plenari ho havien estat, sinó progressives, un adjectiu que aplicat al nom «pressupostos» porta un cop més a allò que a Tarragona no passa: «Qui té més, que pagui més i la resta, ja la sabeu».

 

― Volem municipalitzar molts dels serveis privatitzats a la ciutat i però abans, en aquests pressupostos, volíem només que es fes un estudi per veure si això seria positiu o no, però si era positiu, volíem saber com ho faríem. Res de res... i els contractes que ningú no controla continuen allargant-se.

 

― Volíem que s'ampliés la partida destinada a adquirir habitatge públic. No pot ser que continuem treballant per a empresaris de la construcció que són qui acaba decidint la política urbanística d'aquesta ciutat, però tampoc podem destinar més diners a habitatge social de veritat, no al que amb aquest nom es ven a l'espai de l'antiga caserna de la Guàrdia Civil.

 

― Volíem una partida pressupostària per tal de fer efectives les mocions aprovades al llarg de 2016, així com les del 2015 que encara no s'han fet efectives; no només les de la CUP, sinó totes, és clar.

 

― Volíem una partida destinada a la normalització lingüística del català, ja fos per la via de crear un servei propi o bé amb partides finalistes per donar suport a la tasca del Consorci per la Normalització Lingüística.

 

― Volíem que s'ampliessin de forma destacada les partides dedicades a polítiques d'igualtat en l'àmbit municipal.

 

― Vam insistir que s'inclogués una partida destinada a pagar l'estudi de la qualitat de l'aire aprovat en el primer Ple de l'actual legislatura que en els passats pressupostos es va incloure de forma molt insuficient i mai no es va arribar a invertir.

 

— Volíem zero euros per als Jocs perquè aquests Jocs són una estafa i un ridícul mundial i no volem que ho sigui més.

 

D'aquestes demandes, la majoria no van ser tingudes en compte, perquè representaven una confrontació directa amb el model present, passat i que algunes volen que també sigui futur d'aquesta ciutat, basat en la defensa dels interessos dels rics. Només podem destacar positivament els increments pressupostaris relatius a educació, una àrea que tot i tenir un pressupost encara insuficient apunta cap a línies d'actuació que creiem prou interessants.

 

Petits escàndols que volem ressaltar: Cultura, Patrimoni, Turisme i Joventut arriba a un cinc per cent del pressupost, un cinc per cent. Curiós, no? Una misèria sense cap mena de dubte que fa que mai no puguem pensar en una ciutat que sigui realment educadora perquè Tarragona no sap ni què té ni on va, a banda de repetir algunes paraules com si fossin un mantra. Qui creu en una cosa la dota pressupostàriament. Si no ho fa, és que no hi creu. I l'Equip de Govern tarragoní amb aquests pressupostos ha demostrat que no creu ni en la cultura, ni en el patrimoni, ni en el turisme, ni en la joventut. I acabo ja. A l'Hemeroteca els pressupostos hi destinen 500 euros, una xifra de riure si no fos que mentre estigui oberta podrem veure què deien, què diuen i segurament què diran. Tot està escrit i tot està dit, només cal que es lligui bé i, sense cap mena de dubte, se sabrà tot i riurem.

 

Però, mentre esperem riure, no podem permetre que aquests pressupostos es diguin «socials». I nosaltres els volem socials, participatius, amb una fiscalitat que els doti i sigui progressiva, que inclogui la municipalització dels grans contractes de moment i prèviament el seu estudi, que facilitin la vida de la majoria i que posin la cultura i la formació en el centre de la vida de les tarragonines i els tarragonins.




Comentaris

envia el comentari