Tecla vella, simfonia nova

Tres victòries en quatre partits, nou punts de dotze possibles, un gol en contra en quatre partits de lliga. Moltes són les estadístiques que deixen clar que el mes de novembre ha donat vida al Nàstic tot i perdre l'esperat derbi contra el CF Reus. De ser cuer amb set punts i trobar-se a sis de la salvació amb cap triomf en dotze partits a ser el penúltim però amb setze punts i a només tres de la zona mitjana del torneig. Qui no ho hagués signat això després del 2-2 contra el Mallorca? Dir que quelcom ha canviat és una veritat tan gran com dir que Vicente Moreno, de forma obligada en forma de lesió o sanció i/o intencionada per baix rendiment, ha tornat als orígens per tocar aquelles tecles que fan tornar la tan desitjada simfonia de la victòria.

 

La derrota a Almeria va provocar un punt d'inflexió. Un abans i un després en el vestidor tarragoní. La setmana posterior a la desfeta a territori andalús va ser la segona més dura que es recorda des de l'arribada de Vicente Moreno (la primera va ser el fallit ascens a Llagostera). Les reunions a la Budallera no van ser poques i un dur discurs d'Emilio Viqueira, director esportiu grana que les ha vist de tots els colors al món del futbol, va calar fondo a la plantilla. No era per a menys. El gran percentatge d'encerts a l'hora de fitxar de la direcció esportiva en els darrers anys ha quedat esquitxat per un estiu on algunes de les apostes han defraudat, on teòrics jugadors que havien de marcar diferències no hi són. Se'ls espera perquè l'esperança és el darrer que es perd però l'1 de gener cada cop és més a prop i les travesses sobre aquells que deixaran l'equip comencen a circular.

 

Analitzeu els onzes inicials de Moreno després del matx a l'Estadio Juegos del Mediterráneo. Si al territori andalús van jugar cinc dels fitxatges de l'estiu, a Miranda la xifra ja es va reduir a tres. Contra el Getafe, només Saja i Zahibo van competir a l'onze inicial, havent-hi a Reus un únic canvi sota pals amb l'entrada de Dimitrievski per Saja i mantenint el migcampista francès a l'onze. Més enllà de la desaparició de Delgado (inèdit en lliga des d'Almería), Maloku (des de Vallecas a la Copa que no juga) i Rharsalla (apartat per un acte d'indisciplina), destaca el poder que han guanyat en el darrer més homes com Giner, Muñiz o una defensa que ha revifat i gaudeix de la solidesa de temporades anteriors. Fórmula vella per tornar a l'essència, per recuperar la confiança i el nivell de joc que només donen els resultats. No demaneu que l'equip meravelli. Meravelleu-vos vosaltres si les victòries van arribant.

 

Joan Alfons López, responsable d'EsportsdelCamp.cat




Comentaris
nastiqueru 2.0
Certament l'entrenador ha hagut de substiuir jugadors, per d'altres ue están donant més rendiment i que....eren els suplents de l'any passat! (Giner i Muñiz, sense anar més lluny. Lobato, Àlex López....). No estem per tirar cohets, però no es pot negar qu aquest jugadors tenen un carácter encomiable. Molts altres s'haurien deixat anar i l'equip s'hura enfonsat irremissiblement. També cal dir, per ser justos que el rendiment d'aquests està sent molt millorque l'any passat.
1
Nastiqueru 2.0
Esperem qu continuin lluitant encara que encara hauran de remar molt. De moment han demostrat que no es rendeixen. Força Nàstic!
1

envia el comentari