El «periodista capullo» del cas Inipro

Aquest dimecres havia de ser un dimecres tranquil. Els periodistes ens trobàvem a les nou del matí i ens dèiem: «Avui no hi ha res, oi?». I assentíem. Per aclarir-ho: Aquest res es refereix a convocatòries de rodes de premsa o esdeveniments previstos. És en aquests dies que qualsevol cosa pot petar. Dit i fet. S'aixeca el secret de sumari de la peça tarragonina del cas Inipro i descobrim que Begoña Floria, Gustavo Cuadrado i PSC estan sent investigats (abans, «imputats») pel jutjat d'instrucció número 1 en un cas dels de presumpta corrupció de tota la vida: tràfic d'influències, prevaricació, malversació de fons públics... No és poca cosa: tot i que la quantitat presumptament malversada sigui proporcionalment ínfima amb altres casos, estem parlant d'un cas de —torna-hi— presumpte finançament il·legal del partit que governa a la ciutat. I si les interlocutòries per un cas com aquest són sucoses políticament, la que fa referència a la investigació de Floria, Cuadrado i el PSC sencer és de lectura obligada, ara que és pública.

 

M'agradaria destacar-ne, però, una part molt concreta. És la citació literal d'un correu enviat per l'excap de gabinet d'alcaldia, la mà dreta de l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros, a l'exregidora de Serveis a la Persona, Victòria Pelegrín, l'exgerent de l'Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS) Antonio Muñoz, i amb còpia per a Begoña Floria i Joan Maria Abelló, aquest darrer cridat de moment només com a testimoni. L'abril de 2013, Gustavo Cuadrado escrivia al voltant del cas Inipro així: «Parece que el tema saldrá en el Diari de Tarragona... el periodista es el típico capullo que piensa que todos somos unos corruptos. Estamos intentando que sea agua de un día. Creo que así será. Como es filtración de la oposición no hace falta darle más explicaciones de las necesarias.» El text segueix amb la recomanació d'un argumentari, dient que sí, que tot està bé, perquè ningú se surti de la línia comuna.

 

«El periodista es el típico capullo que piensa que todos somos unos corruptos», deia. Ni més ni menys. Sóc bastant reaci al corporativisme i per tant aquesta defensa que faré tot seguit de la professió no és en cap cas corporativista cap a un company en concret pel sol fet de treballar o no en un mitjà de comunicació. És indigne no només que s'expressi així sinó que tingui aquest pensament un càrrec de confiança, que paguem tots. Senzillament indigne. Demostra moltes coses, aquest correu, que es poden intuir en el dia a dia, però que escrites fan més mal. Demostra que només entenen els mitjans com una eina de propaganda i no de correcció o millora del sistema, i és en aquest sentit que intenten tenir coptats des del més petit al més gran, des del redactor becari fins a l'experimentat. I ho aconsegueixen, no diré pas que no. En aquest sentit, qualsevol persona que se surti del rol de «corretja de transmissió» és atacada especialment a la seva esquena i és titllat, com veiem, de «capullo».

 

Però el tema no s'acaba aquí. «Estamos intentando que sea agua de un día. Creo que así será», afegia. M'estic imaginant ara mateix, i qui sap si vaig desencaminat, reunions entre alts càrrecs, o trucades histriòniques recordant convenis de publicitat institucional per signar. És clar que si li paguessin per la seva intuïció l'haurien d'haver acomiadat molt abans que renunciés el passat octubre de 2015. I acabo: «No hace falta darle más explicaciones de las necesarias». L'argumentari és de l'any 2013, però segueix vigent a data de 17 de novembre de 2016. Encara esperem que ens donin explicacions que vagin més enllà de les «irregularitats de gestió o administratives».




Comentaris

envia el comentari