Que no hi falti ningú

Quan les coses et surten bé, quan tot ho tens de cara, sempre fa il·lusió poder compartir-ho amb els teus. Quan l'esforç, el treball i la dedicació donen els seus fruits i veus que tot el temps invertit en un projecte ha servit d'alguna cosa, t'agrada que l'alegria sigui compartida. Però no tothom ho veu així, encara que sigui trist. M'explico: el CF Reus Deportiu enguany està traspassant qualsevol límit que ens podíem arribar a imaginar, aterrant a Segona divisió com un huracà i escombrant rivals tot exhibint un futbol que agrada, i molt, a tots aquells que assisteixen al camp. Dit així sembla evident que tothom hauria d'estar satisfet i orgullós que el club de la nostra ciutat traspassi barreres, fins i tot entre els seus conciutadans, i que cada cop l'assistència a l'Estadi Municipal de Reus sigui major.

 

Però res més lluny de la realitat. Sovint —molt sovint— llegeixo a les xarxes socials, en blogs o escolto en converses les típiques frases carregoses —m'atreviria a dir que fins i tot molt del tarannà dels reusencs de soca-rel— com: «tots aquests només vénen ara perquè és moda», o «quan les coses no vagin tan bé m'agradarà veure qui queda» o el clàssic «on eren tots aquests quan el Reus era a Tercera». Doncs, responent-los, probablement eren a casa, i sí, segurament ara van al camp precisament perquè aquest equip il·lusiona, i també probablement si comencen a anar mal dades molts d'ells desapareguin però, i què?

 

M'és absolutament igual el que feien tots aquests nous enganxats al CF Reus abans que l'equip fos a Segona divisió. Jo el que vull és que ara —si pogués ser sempre, millor— no hi falti ningú. Que a cada jornada l'equip es faci fort al seu camp sabent que l'afició no el fallarà, que sentirà el seu escalf amb els seus càntics —cosa complicada amb els «aficionats de tota la vida»—. Si algú busca un premi per antiguitat, un copet a l'espatlla o una cara d'admiració, endavant, però que no faci minsar les ganes dels qui ara volen gaudir d'aquest futbol a Reus. Com més siguem, millor. 




Comentaris

envia el comentari