Maltracte institucional

A hores d'ara no ens sorprèn, però igualment ens indigna, que la Generalitat ofereixi en lloguer la Ciutat Residencial, i que ho faci mitjançant una fira immobiliària sense dignar-se informar l'Ajuntament de Tarragona. Aquesta indiferència pels usos i el destí del nostre patrimoni, aquesta arrogància en disposar-ne sense tenir en compte les necessitats de la ciutat no és gens nova. Més aviat confirma una trajectòria de llarg abast.

 

No és el primer cop que fan una cosa així. Amb l'edifici de la Chartreuse es van captenir d'una manera similar. Després d'ignorar durant anys i panys les mancances de l'Escola Oficial d'Idiomes, mentre en construïen de noves arreu del territori, van restaurar l'antiga factoria per encabir-la amb diners avançats per l'Ajuntament, i tot seguit van esguerrar la feina de restauració traslladant-hi també els serveis territorials d'Economia i Finances, contra el criteri municipal i el de la mateixa escola. Fa uns dies, el Conseller de Salut va tornar a prometre la construcció d'un hospital nou al Joan XXIII, però només si hi ha disponibilitat pressupostària. Al mateix temps, es va oferir a comprar l'Hospital General de Catalunya, que és privat. Es veu que per això sí que ha trobat els diners.

 

La llista podria ser més llarga si ens posem a parlar dels serveis ferroviaris que han estat transferits, o de la negligència a l'hora d'impulsar l'intercanviador que permetria l'arribada de l'alta velocitat al centre de la ciutat. Ens ho mirem per on ens ho mirem, l'actitud sempre és la mateixa. Dèficit en equipaments, en serveis, en atenció, en cura de les nostres necessitats. I silenci a l'hora de donar explicacions. Tracten Tarragona com si fos una perifèria remota, a la qual no cal fer gaire cas.

 

A tot això es correspon el fet que, per més que busquem, no trobarem cap tarragoní ni tarragonina en els cercles governamentals on es prenen les decisions, ni en les direccions de les forces polítiques que integren el govern. La ciutat no disposa de dirigents a escala nacional que puguin fer sentir la nostra veu.

 

Això ens du a considerar una qüestió crucial. Qui són els responsables d'aquesta situació? La resposta no és difícil. Qui determina les prioritats i les finances és el Govern. Ara mateix està integrat per dos partits, i un tercer l'ha investit i li ha votat la confiança. Són, doncs, aquestes tres forces polítiques les que no atenen, d'una forma reiterada, les mancances de la ciutat. Aquestes tres forces estan representades a l'Ajuntament. Són, doncs, testimonis de primera línia de tot el que passa.

 

Malgrat això, els seus electes locals es comporten més com ambaixadors de la Generalitat a Tarragona que no pas com representats tarragonins davant del Govern. El justifiquen a canvi de res, i es presenten davant els ciutadans i les ciutadanes amb les mans buides.

 

És hora de canviar de plantejaments. Tarragona necessita l'atenció activa del Govern de Catalunya, i necessita també persones que facin valdre les nostres reivindicacions. Sense aquestes dues coses, acabarem sent la perifèria en què ens volen convertir.




Comentaris

envia el comentari