Teletransportació

A vegades, quan m’avorreixo, viatjo per internet. Em connecto a l’Street View o a l’Art Project, dues webs del gran germà Google que et passegen per carreteres de mig planeta la primera i pels millors museus del món la segona. O entro a l’Air Pano, feta per una colla d’aficionats que fan fotografies esfèriques i de paisatges que donen mil voltes a les d'alguns famosos fotògrafs professionals. També em connecto sovint a l’EarthCam, amb la qual puc viatjar per les principals ciutats del món o, si tinc ganes d’estar a la lluna de València, cosa que passa sovint, entro a la web de l’estació espacial internacional i prenc distància amb la trista realitat mirant-m’ho tot plegat des de l’espai interestel·lar. «Més trista és aquesta manera insípida, sonsa i inodora de fer turisme» direu, i potser tindreu raó, però és que no només és insípida, sonsa i inodora, també és indolora i cal valorar aquest fet, que t'estalvia agafar alguna gastroenteritis d’aquestes que s’agafen quan vas a països on hi fa massa calor, o evites que et passi per sobre un tractor carregat d'avellanes en una carretereta de l'Aleixar, o bé que t’atropelli un taxi londinenc que et ve per la dreta. Tot això, és clar, a no ser que tinguis aluminosi al pis i la biga rebenti just quan, amb la cara amorrada a la pantalla i immers en el viatge digital, estàs extasiat amb la visió de, posem per cas, el temple Ulun Danu Batur de Bali. I és que els perills sempre sotgen, què hi vols fer?

 

Viatjar sense moure’t del davant de l’ordinador, a part d’estalviar-te perills, també t’estalvia incomoditats com fer cues per visitar els monuments i els museus més massificats, com les cancel·lacions i retards de vols, els embussos de trànsit o els desplaçaments amb autobusos plens de gent amb ganes de gresca. Tot això, no cal dir-ho, si no se’t penja l’ordinador, o sempre que no tinguis una connexió a internet de pa sucat amb oli. L’altre avantatge del viatjar per internet és la facilitat amb la que pots anar d’un lloc a l’altre. Jo, que sóc de cansar-me aviat de tot, dono un gran valor a aquesta mobilitat digna de la millor màquina teletransportadora. I és que pots estar a la cinquena Avinguda de Nova York passejant per davant de Tiffany & Co i, cansat de tant de luxe i cosmopolitisme, saltar, en un segon, al punt exacte on hi ha la petjada del cavall que tot i intentar frenar de cop, es va estimbar cingles de Siurana avall amb la reina mora a sobre. O pots estar passejant pel desangelat passeig marítim de Comodoro Rivadavia (Patagònia) i plantar-te de cop a l’alegre i despreocupat passeig marítim de Salou (Catalunya). Pots estar davant de la monumental creu del Valle de los Caídos i, per desengreixar una mica, volar i aterrar, en un tancar i obrir d’ulls, just al davant de la tomba del Rei en Jaume, a Poblet. Com veieu, experiències com aquesta última poden ser extremes. Cal que ho tinguin en compte aquells que pateixen del cor.

 

Però malgrat tot i per impossible que sembli, internet tampoc no arriba a tot arreu. El cotxe de Google Street View o els seus trekkers carregats amb la càmera de 360º no han transitat ni caminat per totes les carreteres i racons del planeta. Tampoc no hi ha aquelles meravelloses fotografies panoràmiques i esfèriques de tots els culs de món que t’agradaria veure. Així que, encara que ho vulguis, tampoc no podràs passejar per qualsevol dels carrerons d’un poblet remot de Sibèria o...de la Morera de Montsant. És una llàstima, però qui pot anar a qualsevol lloc que es proposa a part dels ensopits que en tenen prou amb no moure’s mai de casa?

 

En fi, ja sabem que no hi ha res com l’experiència del viatge real, la que posa tots els sentits en funcionament, però el viatge virtual ens permet, a la seva manera, conèixer món i ens fa passar bones estones. I el més important, pot ser la llavor d'un futur viatge analògic. La virtualitat va arribar per quedar-se i per anar assemblant-se cada cop més a la realitat, amics. I funciona. I sinó que ho preguntin als milionaris propietaris d’aquelles altres pàgines web que també ofereixen experiències que tothom diu que si no són en viu i en parella (o grup) no valen res. Sí, exacte, aquelles de les quals en som uns experts si en parlem amb els amics i que mai no hem visitat si en parlem en família.




Comentaris

envia el comentari