Brou de gallina

Els herois salvadors del món ja ens avorreixen. Les persones que tenen una llarga llista de càrrecs a la seva disposició i que només tenen 24 hores com la resta de mortals per fer-ho efectiu ja no ens resulten atractius. Els miracles ja fa dies que han passat de moda en la nostra societat que ha sucumbit a les aplicacions de mòbil. Només volem persones que escoltin, que estiguin disposades a parar les orelles a aquelles persones que sempre han viscut al marge i no han estat mai escoltades per diferents raons. Hi ha grans estadistes que no han sabut sortir mai del seu estable amb les seves gallines que lloaven contínuament tot el que feien i deixaven de fer. Aquests triomfadors només ho han estat dins el corral, fora d'allí tenen tots els números per ser en principi autèntics fracassats perquè es pensen que la gent també els escolta. Només els aplaudeixen aquells que encara diuen que el rei llueix un gran vestit quan va totalment nu. No tenen el valor de dir la veritat, no sigui que perdin els seus privilegis fruit de la seva submissió.


El preocupant és quan una d'aquestes gallines surt del corral i d'una manera subjectiva es planteja de fer una gran revolució. La primera paraula que fa servir és objectivitat Sempre ha tingut molt clar que ella i els seus acòlits tenen el poder i amb ell la veritat. A partir d'aquí es comença a moure amb grans arguments, fites, estudis, treballs, anàlisis, però tothom sap que el destí serà el mateix que sempre: un tomb amb cavallets de fantasia i tornar a començar tal com érem amb noms nous, Els protagonistes d'aquesta volta fantàstica amb peus de fang ja ens coneixem el recorregut i no tenim gens de ganes de tornar a experimentar al principi, molt bones sensacions un cert optimisme i alegria per veure com al final tot tornava a la via estreta de sempre, amb les mateixes característiques, però potser amb un llaç més bufó i amb molts micròfons per lloar la gran gesta que és tornar al mateix punt encara que no ho sembli.


Ens havien promès que tots tindrien un millor plat a taula, cadascú el que li correspongués per la seva dedicació a l'obra social, però al final acabes menjant brou de gallina com sempre. Els privilegiats per cognom, carnet, amistats ja s'havien buscat aquells plats més delicats i exquisits fent rotllana al voltant del gall sempre els prepara les millors viandes. La nostra societat ja no va a les esglésies a demanar miracles. En cas de necessitat alguns encara hi ha gent que creu que amb un ciri pot aconseguir la seva fita, però són petites obres de fe personal que ajuden al fet que les persones tirin endavant. Després dels capellans van venir els polítics que els tocava fer la mateixa tasca que els clergues, però en format de partitocràcia on s'anaven repartint les tasques sense cap déu a qui adorar, però la caixa estava més buida i plena de teranyines. La cosa va quedar tan malmesa que estarem encara uns quants anys a poder lluir, encara que sigui la nostra caixa buida sense res a dins.


Aquests que sempre han tallat el pastís van veient com cada dia tenen menys poder al corral. Hi ha nous galls, capons, galls d'indi i pintades que van agafant protagonisme en aquest petit espai. Si abans podien fer el que volien per unanimitat que eren ells mateixos ara veuen que han de trescar per veure qui serà el guapo que escriurà la carta a Europa perquè faci un miracle a casa nostra i ens aboqui molts diners que ens tregui d'aquest estat de supervivència bàsica. No hi ha pinso per tots, hem de buscar més enllà dels Pirineus perquè ens ajudin. Nosaltres sempre hem estat molt bona canalla i ens hem portat molt bé. Jo no sé pas com Europa ens aboca ja un grapat de milions d'euros, cobrim la Riera de la Bisbal i muntem una Fira com deu mana on tots els comerços vendrellencs puguin exposar a un cost raonable els seus productes i serveis.


Seguirem menjant brou de gallina encara que ja n'estem una mica farts mentre a la televisió ens diuen que ens estan servint escudella catalana amb un parell de pilotes i orella de porc. Cada dia hi ha persones que tenen més assumit que el seu plat és brou de gallina. Ja s'han acabat les vaques grasses i a la cuina hi arriba el més justet per repartir entre tots. La filosofia els queda curta, i la paciència s'acaba. Mirarem que tenim encara a la carmanyola pels pròxims anys de camí en el desert de la manca d'inversions




Comentaris

envia el comentari