Mirallet, mirallet

Hi havia una persona, una dona d’uns cinquanta anys, que es passejava per Reus cercant on veure’s reflectida. La veia sovint en eixir de casa, al Raval Martí Folguera: es mirava compulsivament en qualsevol superfície que li assegurara un mínim emmirallament: portals, aparadors, cabines de telèfon, retrovisors i llunes. El cap li ballava d’esquerra a dreta, amunt i avall amb inquietud, buscant espill. En trobar-ne, s’estirava primer les robes amb les puntes dels dits, després passava les mans simètricament pels cabells recollits en un brut monyet baix. Es repassava la cara, com si l’haguera oblidat des de la darrera vegada que l’havia vist, dotze segons abans. Quan confirmava que tot era al seu lloc continuava caminant, fins que trobava el següent vidre i engegava de nou el ritual.

 

Què hi devia veure en tots aquests jo que s’anava trobant cada parell de metres? Puc aventurar que la imatge d’ella mateixa li arribaria distorsionada. Probablement buscava en cada mirall que aquest li retornara una dona, una cara, un cos que no arribava mai, i per això la pulsió. 

 

Un dia vaig veure aquest gest automàtic de les mans a la cara, als cabells, al bescoll en una altra persona. Aquesta just eixia de la perruqueria i es mirava en cada superfície que li oferira un minso reflex. I m’hi vaig veure a mi, també, després d’un tall incert de cabells, espolsant els pèls de la roba, recol·locant-me el serrell, estirant un ble darrere l’orella… Esperant que el vidre, cada vidre successiu em retornara millorada una imatge que no em convencia del tot.

 

Després de mudar-me del Raval, no he tornat a veure aquella dona. N’he parlat amb amics, en converses on se citen un per un amb divertit astor els personatges que habiten la ciutat. Però cap d’ells diu haver-la vist mai, la senyora del monyet mostós. A part del meu vague record, no tinc proves que realment haja existit. Tant és així que he arribat a pensar si no seria ella qui, mirall rere mirall, trobava jo en mirar-me a cada portal, a cada aparador, a cada cabina de telèfon, retrovisor o lluna.




Comentaris

envia el comentari