Mireu-nos amb ulls d'amor

T’aixeques amb gana Shiu-shiu però no menges res. Són les set del matí i fas tard. Passes per totes les cases on ja et tenen preparats els gossos que cada dia al matí passeges per evitar als seus amos prendre’s la molèstia de recollir els seus pastissets fecals tant d’hora. T’hi guanyes la vida. Tens quinze anys i encara no pots treballar a cap de les tres botigues que el teu pare, el teu oncle i el teu germà, tenen al llarg del carrer del Vent. Surts esperitada. La teva mare ha improvisat un altar al Déu Blanc, com el que hi ha al temple de Fushan, al vostre Qingtian originari i voldrà que encenguis espelmes amb ella. Passes.

 

Tota la teva família està convençuda que una maledicció els ha caigut al damunt. Tots tres ordinadors de les botigues estan infectats amb virus i l’Amo donarà la feina a una altra família si no sou capaços de posar-hi remei. Agafant amb cada mà dues o tres corretges, fas el teu recorregut diari de pasturatge caní. En un descampat on la crisi ha fet aturar la construcció d’un eixam de pisos, deixes anar els gossos perquè corrin una mica. És llavors que el cel s’enterboleix, com si els núvols es batessin a punt de neu, i tot d’una, un dia més, se t’apareix la mateixa dona, altíssima, de cabells esbullats i que fa una olor estranya que tu no saps que és patxuli: és la Senyora Hippie. La teva família la coneix. «No és de fiar, Shiu-shiu, allunya-te'n; ens vol endossar tot el que ven i l’Amo no ho vol a la botiga perquè dura massa i els clients no tornarien més perquè no se’ls trencaria mai». Però tu, Shiu-shiu, no en fas cas i com sempre esperes que ella se’t planti davant amb una mena de capsa de cartró petita d’on beu i que tu no pots llegir que posa Don Simón i et digui amb veu d’ultratomba: «Petita Shiu-shiu, has de convèncer als teus que em deixin vendre el que jo faig; només així ells podran salvar-se». Però tu sempre li dius que això no pot ser, que han patit molt per arribar on són i que tenen molta por de l’Amo.

 

Llavors li expliques com, embotits en un camió de repartiment, vau fugir de nit del llogarret on us moríeu de gana per arribar a la capital, a Whenzou, on vau pactar amb un home xuclat i suós que et mirava massa el preu que us costaria viatjar fins a la frontera russa. Com vau subornar els funcionaris russos i vau continuar fins a petar a Reus sempre en camions que feien pudor i molts homes xuclats i suosos que et miraven massa. Estàs segura que la Senyora Hippie pot posar remei a la vostra desgràcia, que ella té un poder especial. Es treu una bossa amb tot de bijuteria: arracades, collarets, i polseres de tots colors. Et diu que l’agafis. Però ja te l’has emportat moltes vegades i la teva família s’ha negat a vendre-les sempre malgrat que tu els diguis que és l’única manera que tot se solucioni. Les tornes a agafar, però. «Tindràs els teus diners, Senyora Hippie». El que fas és oferir el material als amos dels gossos que passeges. Els dius que és artesania popular xina i que els diners aniran destinats als orfes del teu país que es moren de gana en orfenats ronyosos.

 

Ho vens tot i l’endemà tornes al costat de la Senyora Hippie amb els diners recollits. «Petita Shiu-shiu, ho has fet molt bé; en mostra del meu agraïment, et donaré una prova per tal de que els teus familiars sàpiguen que haurien d’haver obrat diferent». I com que no té cap paper a mà, amb un retolador t’apunta a la galta un nom d’home que tu no pots llegir que diu Rafa i un número de telèfon. En arribar a casa, fas trucar al teu germà al tal Rafa. Us diu que vindrà l’endemà al matí. El tal Rafa és més o menys com la Senyora Hippie però no beu de cap capsa de cartró on tu no pots llegir Don Simón. En un tres i no res esborra els virus de tots tres ordinadors i tot torna a funcionar. Els teus pares, Shiu-shiu, decideixen vendre de sotamà l’artesania de la Senyora Hippie per sempre més. Tu mai no podràs treure’t, ni amb tot el sabó del món, la paraula «Rafa» i el seu número de telèfon de la galta. Ningú, tampoc, et farà una plaça amb el teu nom.




Comentaris

envia el comentari