Els robatoris a pagesos del Camp de Tarragona es redueixen gairebé a la meitat en tres anys

Des del 2011, els fets delictius han disminuït en uns 150 cada any
Els Mossos d'Esquadra parlen amb un pagès a Vallmoll, a l'Alt Camp. | delCamp.cat

 

Els fets delictius a les zones rurals del Camp de Tarragona baixen en picat. En tres anys, els furts, robatoris i danys a finques agrícoles s'han reduït gairebé a la meitat i, des del 2011, els incidents han anat minvant, de mitjana, en uns 150 cada any. En una comarca rural com l'Alt Camp, de les 75 denúncies registrades l'any 2013, s'ha descendit a les 39 el 2016, i des de principi d'any se n'han fet una quinzena —igualant el registre del mateix període de l'any passat. Les patrulles de prevenció s'intensifiquen quan es presenta una collita. Just ha acabat la campanya de la cirera que els agents de la unitat del món rural ja estan pendents que arrenqui la de la fruita seca. El cap del Grup de Proximitat Rural de la comissaria dels Mossos d'Esquadra a Valls, el caporal Jaume Carbó, explica que, si bé la crisi va marcar un repunt en els delictes al camp, la col·laboració ciutadana, de bracet amb una persistent presència policial, ha estat la clau de volta per frenar-los.


«Visc molt tranquil». En Ricard Solé viu amb la seva família en una casa aïllada al terme de Vallmoll, enmig d'una zona eminentment agrícola. Fa 20 anys que es va construir ell mateix la casa i des d'aleshores només l'han entrat a robar un cop. I d'això ja en fa deu anys. El seu mas és una de les moltes finques rurals que les patrulles de Mossos vetllen perquè no siguin objecte de robatoris. La ruta és àmplia. Abasta més de 500 masies censades a la comarca, un cens que el mateix cos policial va haver d'anar omplint, des de zero. Amb aquest cens de referència, la unitat destinada a vigilar les zones rurals de la comarca de l'Alt Camp, integrada per dotze professionals, està operativa des que Valls té comissaria, ara fa vuit anys.

 

En el conjunt del Camp de Tarragona la tendència de fets en el món rural des del 2011 és clarament descendent i lineal, amb una mitjana d'uns 150 fets menys cada any. L'any 2016 no es va arribar al mig miler d'incidents. En números absoluts, si el 2011, el global de fets superava els 1.200, l'any 2012 van baixar als 1.058. El 2013 van ser 835; al 2014, 749; al 2015, 629; i al 2016, 477 —un 24% menys que 2015. Els fets en l'àmbit del món rural, però, no només disminueixen en nombre, sinó en el valor dels objectes sostrets, que també tendeix a la baixa. De fet, durant l'any passat no es va detectar cap robatori de maquinària pesant agrícola i ramadera en tota la regió. Si abans els lladres s'interessaven pel gasoil i el ferro, ara predominen entrades a magatzems per sostreure eines o altres béns que estan a l'abast.

 


Imatge d'un vigilant rural d'Alcover amb dos pagesos en una finca on es va produir un robatori. | delCamp.cat

 

Un 'modus operandi' senzill

«Arran els robatoris de coure i ferro —com ara aixetes, recs i ferros per guiar les línies de les vinyes, etc.—, en l'àmbit de regió es va fer molta pressió a les ferrovelleres i la tendència va disminuir; quan fem pressió es nota, això és així, és un fet", explica el caporal Jaume Carbó, el responsable de la Unitat Món Rural a la comissaria de Valls.

Els lladres acostumen a ser homes joves o de mitjana edat, provinents de Romania, el Marroc o nacionals, que practiquen un 'modus operandi' senzill. Trien explotacions agràries o ramaderes amb poques mesures de seguretat i, en algunes ocasions, forcen els accessos. No tenen cap tècnica de sostracció que reprodueixin sistemàticament en tots els fets. Els lladres busquen maquinària petita o eines que puguin vendre a qualsevol preu. «Però sovint és molt més gran el dany que no pas el benefici que en treuen, fan més mal amb les destrosses que generen que allò que acaben prenent», afegeix el responsable de la unitat. «Són molt bruts amb les maneres», explica Carbó. El perfil de delinqüent és «menys qualificat». No busca diners ni joies ni objectes de gran valor. «No van a buscar coses específiques, van a veure què troben, per exemple, poden robar una moto-serra que al pagès li pot haver costat 300 euros i ells la venen per 20 euros», diu el caporal. «És especialitat de baix nivell, però també són els més difícils de trobar», afegeix.

 

Alta reincidència

Els lladres actuen en llocs aïllats, sovint de nit i en una comarca que, de punta a punta, fa 42 quilòmetres. «En localitzem i en detenim, però és difícil de controlar», reconeix el caporal. En molts casos, el delinqüent és reincident. Si bé l'índex de reincidència és alt, són lladres «que no fan un pas més enllà, és a dir, no entren en una casa o en una empresa», segons el caporal. D'entre les diferents tipologies de fets delictius el furt és el més freqüent en les zones rurals. Carbó també nega que el camp sigui l'àmbit habitual on camuflar plantacions de marihuana —una modalitat de cultiu que continua a l'alça—, sinó que és un conreu més propi de mantenir en interiors, a fi d'obtenir-ne un major rendiment de les plantes sota un ambient controlat. En comarques rurals com l'Alt Camp, la policia està en contacte permanent amb cooperatives i sindicats, una coordinació bàsica per al decreixement dels fets delictius. Un factor millorable, segons Carbó, és que els pagesos tinguin la voluntat de denunciar sempre els fets. El desinterès fa que a vegades es recuperi material robat, però se'n desconegui el propietari.



Comentaris

envia el comentari