Via lliure al CETA, el tractat amb el Canadà amb conseqüències directes en l'alimentació

Altres aspectes afectats seran els drets laborals o la sobirania dels Estats
Parlament europeu. | xarxanet.org.

 

El CETA —en les seves sigles en anglès, 'Comprehensive Economic and Trade Agreement', en català, Acord Econòmic i de Comerç— ha estat aprovat aquest dimecres pel Parlament Europeu. Els primers a reaccionar al Camp de Tarragona han estat les associacions de pagesos, un sector laboral que presumiblement es veuria afectat per aquest tractat entre la Unió Europea i el Canadà. La Unió de Pagesos ha alertat de les conseqüències per «la manca d'estudis d'impacte sobre els efectes de la seva aplicació en el model d'agricultura familiar». A la pràctica és un tractat que suprimeix aranzels i que pot fer minvar alguns dels drets laborals i socials adquirits a la zona euro prioritzant l'intercanvi comercial transfronterer. Per a Unió de Pagesos, «els acords en matèria d'agricultura s'han de basar en les normes de l'Organització Mundial del Comerç pel que fa a la demanda de reciprocitat en el mètode de producció agrària dels productes que importa la Unió Europea».


En la mateixa línia s'expressa JARC-COAG, qui assegura que el CETA «posa en perill el model d'agricultura professional de la UE, i l'aposta estratègica dels nostres productors per la qualitat, la seguretat alimentària, el benestar animal i el respecte al medi ambient». El tractat igualarà les normatives vigents i podria afectar els drets dels consumidors i suposaria una «competència deslleial» per als agricultors de la UE. Entre d'altres, destaquen que al Canadà es permet la injecció d'anabolitzants, antibiòtics i hormones de creixement en bestiar, així com el clor per desinfectar carns, tot plegat prohibit a la UE pels seus efectes. En l'àmbit català, asseguren que els productors més perjudicats serien els dedicats a la carn de boví i el porcí, la llet, els cereals, així com les indicacions geogràfiques o les denominacions d'origen. A l'espera de futures notícies, el CETA haurà de ser ratificat pels 28 parlaments estatals que conformen la UE. Per això fan un toc d'alerta als partits: «O s'està amb els ciutadans i els agricultors europeus o amb els interessos especulatius d'un grapat de multinacionals exportadores».


Negociacions a l'ombra

 

De la mateixa manera que el TTIP —com s'anomena el tractat amb els Estats Units—, el CETA no ha comptat amb la transparència que els agents implicats exigien. La Comissió Europea ha defensat aquest tractat per ser el més «progressista» de tots els que ha signat i per la capacitat d'incentivar l'economia, així com la presumpta creació de llocs de treball per un major volum de negoci a banda i banda de l'Atlàntic.

 

Efectes sobre serveis públics

 

A banda dels efectes sobre l'alimentació i la pagesia, el CETA també ha estat criticat per la voluntat del tractat d'obrir tots els serveis a la competència de les empreses, no només sectors ja privatitzats com l'energia sinó també la sanitat, l'educació, l'aigua, els serveis socials, entre d'altres. En aquest sentit, s'anul·laria qualsevol possibilitat de municipalitzar serveis, cosa que darrerament està en alça en diversos municipis. Els contraris també denuncien que la irrupció de les companyies canadenques comportarà pèrdua de condicions i de llocs de treball en tots els sectors, ja que per exemple les empreses podran emparar-se en el tractat a l'hora de decidir acollir-se o no a les normatives locals, nacionals o estatals.



Comentaris

envia el comentari