El franquisme va executar 428 persones al Camp de Tarragona durant la dictadura

S'han publicat les llistes amb els noms i cognoms dels milers de represaliats a casa nostra
Unes 420 persones van ser executades durant el Franquisme al Camp de Tarragona | delCamp.cat

 

El Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat el passat 29 de juny la llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, que declara nuls els judicis del règim. El document denuncia els mecanismes de repressió que es van utilitzar des de l’inici del cop d’estat militar contra la Segona República i el començament de la Guerra Civil l’any 1936 fins després de la mort del dictador Francisco Franco l’any 1975. Més de quatre dècades de persecució per pertànyer a un partit o sindicat, així com tenir idees o creences contràries a la dictadura. Aquesta va ser una època en què milers de persones van ser condemnades a Catalunya a través de tribunals i consells de guerra establerts entre el 1938 i el 1978 per l'Auditoria de Guerra de l'Exèrcit d'Ocupació, anomenada posteriorment Auditoria de Guerra de la IV Regió Militar.

 

La nova llei catalana determina la il·legalitat d’aquests instruments i apunta que «no es pot considerar òrgan jurisdiccional aquell que no respecta les més mínimes garanties d'imparcialitat, dret de defensa i cosa jutjada de les seves resolucions, o que no gaudeix d'independència de la resta de poders de l'Estat». Més enllà del gest d’assumir responsabilitat històrica al Parlament, el document també ha habilitat l’elaboració d’una llista dels processos i sentències per part de l’Arxiu Nacional de Catalunya com a reconeixement a tot el sofriment que van patir els represaliats, i que s’ha fet pública aquest mes de juliol.

 

Més de 400 persones executades al Camp de Tarragona

A les sis comarques que conformen el Camp de Tarragona hi va haver centenars de persones condemnades a mort pels consells de guerra franquistes i un total de 428 van ser executats, la majoria, entre 20 i 45 anys. A la Conca de Barberà és on van perdre la vida més persones a causa d’aquests procediments i els morts van arribar als 121. Al Tarragonès van ser 85, seguit del Baix Camp on van perdre la vida 77 persones. Pel que fa al Priorat, es van afusellar 50 homes i dones, mentre que a l’Alt Camp i al Baix Penedès van ser 48 i 47, respectivament. A més, aquests tribunals també van enviar desenes de persones a la presó durant anys i a moltes altres els van obligar a abonar una multa.

 

El Camp de Tarragona és una de les demarcacions, sempre després de Barcelona, que més persones va veure com morien amb la pena de mort durant el franquisme. La majoria d'execucions es van produir durant l'anomenat període blau (1939-1945), coincidint amb la II Guerra Mundial i el moment de màxim poder de la Falange, tal com va publicar Andreu Mas. Després el règim va moderar el compliment de les condemnes a mort, a mesura que esperava el reconeixement internacional, que va acabar arribant durant els anys de l'oberturisme, a la dècada dels seixanta. En alguns casos les penes de mort van ser commutades per privacions de llibertat durant anys.

 

Ara la Llei 11/2017, en la seva disposició final primera, autoritza i encomana a l’Arxiu Nacional de Catalunya a fer pública una relació de persones a les quals es va instruir procediments judicials militars (consells de guerra, diligències prèvies i similars). La Llei també autoritza a actualitzar la llista si l’Arxiu Nacional té coneixement, per qualsevol causa, de l’existència de processos que per no haver-se’n conservat testimoni en l’arxiu dels tribunals militars a Catalunya no s’han inclòs en la relació inicial.

 

En aquestes llistes podeu consultar totes les persones represaliades a casa nostra i la pena que van haver d’assumir:

— Document Excel amb els represaliats al Tarragonès

— Document Excel amb els represaliats al Baix Camp

— Document Excel amb els represaliats al Baix Penedès

— Document Excel amb els represaliats a l'Alt Camp

— Document Excel amb els represaliats a la Conca de Barberà

— Document Excel amb els represaliats al Priorat

  

 

 

El Govern de la Generalitat expedirà documents de nul·litat dels judicis polítics

 

La Conselleria de Justícia expedirà a partir del setembre documents de nul·litat dels judicis polítics durant el franquisme a Catalunya. Després d'aprovar-se la llei de reparació jurídica de víctimes del franquisme i de publicar-se els més de 66.000 noms dels afectats, ara els propis implicats o les seves famílies podran demanar un document que donarà fe de l'anul·lació d'aquelles sentències i processos judicials. Els tràmits es podran fer presencialment a les oficines d'atenció ciutadana de la Generalitat, el telèfon d'informació 012 o un formulari a la web del Departament de Justícia.

 

El conseller Carles Mundó ha explicat que «el més important» era l'aprovació de la llei el passat mes de juny i la publicació dels més de 66.000 noms al DOGC —alguns, els del Camp de Tarragona, detallats en aquesta notícia- per part de l'Arxiu Nacional per tal de «rehabilitar la dignitat que mai havien perdut». Ara, per completar aquest procediment, els afectats o els seus familiars podran demanar un document individualitzat que acreditarà que el judici al qual van ser sotmesos ha quedat anul·lat i va ser il·legal, ja que, segons Mundó, no complien les garanties democràtiques, no respectaven el dret de defensa, ni la legislació vigent aleshores, com era l'Estatut d'Autonomia del 1932.

 

Mundó ha explicat que el document farà constar que el Govern acredita que la llei catalana ha anul·lat aquell procediment judicial concret. Això, segons ell, «alliberarà» moltes famílies, i «posarà llum» a la «foscor» i la «por» que han passat bona part d'aquestes, que han silenciat aquells episodis traumàtics i que ara en podran tornar a parlar amb l'ajuda d'aquesta anul·lació formal per part de la Generalitat. Per a Mundó, «l’emoció» que ha provocat aquesta llei en les famílies ha estat «impactant», ja que moltes han conegut per primera vegada aquest episodi històric familiar. 

 

A més a més, les famílies que ho vulguin, també podran demanar els expedients judicials sencers. Ara bé, alguns d'aquests estan en arxius militars fora de Catalunya, i per tant poden ser més complicats de trobar i d'aconseguir. En tot cas, els afectats poden sol·licitar la documentació a l'Arxiu Nacional, que els facilitarà l’accés si la té, o els dirà on la poden trobar, tot i que en alguns casos serà difícil.




Comentaris
Jaume
I 40 anys mes tard els fills del franquisme condecoran a martin villa
4

envia el comentari