Joan Malet, el caçador de bruixes més sanguinari de Catalunya

Un centenar d'acusacions per bruixeria cauen sobre les seves esquenes, fins que va ser cremat en un «acte de fe»

Imatge de la crema d'un ninot per commemorar la caça de bruixes. Foto: Google

 

La pugna entre el paganisme i el cristianisme ha portat sempre capítols sagnants a la història del vell continent. Catalunya no en va ser una excepció i molt aviat es va unir a la caça de bruixes durant ells segles XVI i XVII. En aquella època la bruixeria estava molt estesa pel territori, es considera que n'hi havia una a cada poble. Tot i així no eren persones amb un barret punxegut i escombra, sinó dones sàvies que sovint eren les guaridores de la localitat. Ajudaven els seus veïns amb els seus coneixements dels remeis naturals i els seus sortilegis. Era una tradició que passava de mares a filles i mantenien ocults els seus secrets durant generacions. També era una comunitat matriarcal, basada en el culte a la dona, la deessa mare i, per aquesta raó, el cristianisme va crear la figura de la Mare de Déu i el culte a ella.

 

Aquesta visió de les bruixes va canviar radicalment amb la publicació del Malleus Maleficarum, el martell de les bruixes, pels alemanys Heinrich Kramer i Jacob Sprenger, autoritzats a combatre la bruixeria pel Papa Innocenci VIII. Aquest text va ser dels primers a relacionar aquesta pràctica amb l'adoració del Diable i acusava a tots els seguidors de la tradició com a heretges. A més, s'acusava a les bruixes de tots els mals possibles, com el mal temps, les males collites o les epidèmies. En aquest moment va començar una ferotge persecució contra elles però, curiosament, els veïns dels pobles seguien acudint a elles per resoldre els seus problemes. A Catalunya es condemnaven a les bruixes a la forca, amb la pertinent tortura prèvia, perquè es feia des dels ajuntaments, només la Inquisició feia servir el foc, ja que la seva intenció era purificar.

 

Aquest va ser el context en el qual va aparèixer Joan Malet, nascut a Flix, com a braç executor dels tribunals locals i comarcals del Camp de Tarragona. Segons explica Agustí Alcoberro, expert coneixedor d'aquest personatge, a La cacera de bruixes, Malet havia estat l'amant d'una bruixa d'Alcanyís que el va instruir en l'ofici d'endevinaire i, per tant, va aprendre a detectar les persones amb poders sobrenaturals. Suposadament, aquesta era l'habilitat que fins i tot el fiscal de la Inquisició va reconèixer. Malet va començar les seves acusacions a Saragossa, on va assenyalar dues filles de casa noble, fet que va fer que marxés per cames, ja que tota la ciutat es va girar contra ell. A partir de llavors, les seves víctimes van passar a ser persones dèbils com gent gran o pobres i es va establir a les comarques tarragonines. Va ser allà on el caçador va fer més mal portant a la forca a centenars de dones a les ordres dels consells comarcals i els ajuntaments. Era un negoci molt lucratiu, ja que per cada bruixa condemnada els acusadors rebien grans beneficis, per això hi ha tants casos registrats de judicis per bruixeria. Finalment, l'Inquisidor General de Barcelona es va fixar en Malet i, tot i que havia treballat per a ell, el va acusar per ser seguidor del Diable i va acabar cremat en un «acte de fe» el juliol de 1549.




Comentaris

envia el comentari